La manresana Carla Fargas és una de les joves entrenadores amb més projecció de tot Catalunya. Fins aquest estiu exercia de coordinadora i tècnica de natació i waterpolo al Club Natació Minorisa, l’equip de la seva ciutat, però va rebre una proposta per entrar al Centre de Tecnificació del CAR de Sant Cugat del Vallès com a entrenadora de jugadors de categoria cadet. Fargas no s’ho va pensar dues vegades i va acceptar emprendre aquesta nova aventura envoltada de grans tècnics amb molta experiència a les piscines.

Quan es va iniciar en el món dels esports aquàtics?

De ben petita em vaig apuntar a cursets de natació, i als sis anys els tècnics de l’aleshores CN Manresa van veure que ho feia bé. Poc després, vaig entrar a la seva escola de natació.

I allà s’hi va estar un total de dotze anys, fins als 18...

Sí, vaig començar en la categoria prebenjamí i vaig poder arribar fins a l’absoluta, però ho vaig haver de deixar ja que tot comportava molt sacrifici i els resultats no acabaven d’acompanyar. A més, algunes de les meves millors amigues també van plegar.

Només un any més tard va decidir tornar a l’aigua, però ho va fer en la modalitat de waterpolo. Quins van ser els motius?

Algunes amigues hi jugaven i em van recomanar que ho provés. Vaig parlar amb l’entrenador, Jordi López, i llavors em vaig incorporar a l’equip. M’hi vaig estar fins al 2013, l’any en què el CN Manresa va desaparèixer.

Quina ha estat la seva trajectòria com a tècnica a Manresa?

Vaig fer els primers passos com a entrenadora el 2011, tant en natació com en waterpolo. Després, ja al CN Minorisa, vaig coordinar el waterpolo, i a més dirigia els equips aleví i infantil d’aquesta modalitat i l’aleví de natació.

Últimament els equips de waterpolo manresans han augmentat fins a sis. Quines han estat les claus de la millora?

Vam fer una bona feina, ja que vam mantenir els jugadors de la base i vam poder recuperar alguns jugadors sèniors.

Amb què es queda de la seva etapa a Manresa?

Em quedo amb l’aprenentatge dels nens i els valors que els hem ensenyat. A més, la junta valorava positivament la meva feina.

Aquest estiu es va incorporar al CAR de Sant Cugat. Com es va gestar el fitxatge?

Per Sant Joan em va trucar l’Eugeni Ballarín, el director esportiu de la federació, i em va comentar que els faltava una entrenadora. Em va proposar que m’incorporés al CAR i ho vaig acceptar de seguida, era una oportunitat única.

Com han anat els primers mesos d’entrenaments?

Molt bé, estic aprenent molt i cada cop em sento més preparada. A més, els meus companys de feina (David Martín, Jordi Valls i Svilen Piralkov) m’ajuden molt, i estic molt còmode amb tots ells.

Com és el seu dia a dia?

Al matí ens entrenem d’11 a 14.30 hores, primer amb les noies i després amb els nois. A la tarda fem el mateix de 18 a 20.30 h, excepte els dimecres, que fem una jornada de seguiment per als infantils, i els divendres, que no s’entrena. La resta del dia preparem els entrenaments i fem altra feina. A més, per Nadal, Setmana Santa i a final de curs fem un informe de cada jugador perquè els clubs puguin saber com rendeixen al CAR.

I els caps de setmana?

Tant els meus companys com jo anem per les piscines de Catalunya a veure els partits que disputen tots els nostres jugadors.

Quins objectius de futur tens?

Seguir aprenent com a entrenadora i com a persona. També disputar alguna competició internacional com van fer els meus companys, que han estat en uns Jocs Olímpics, ja sigui com a jugadors o tècnics.