L´empat del Barça en el partit de dissabte passat contra el Màlaga, combinat amb la victòria del Reial Madrid al camp de l´Atlètic, va deixar una conclusió: avui en dia, els suplents blancs són més decisius que no pas els blaugrana o, almenys, ajuden més a l´hora d´aconseguir victòries. De fet, es pot considerar que totes dues plantilles han patit el rigor del calendari en forma de lesions de jugadors vitals. Fins ara, els madridistes ho han gestionat millor i així ho demostren els resultats: tenen quatre punts d´avantatge a la lliga i es mantenen invictes en totes les competicions, mentre el seu màxim rival ja ha perdut tres partits, dos de lliga i un de Champions.
Poca adaptació i mala ubicació
El primer avís que l´adaptació dels nous jugadors del Barça no seria tan fàcil va ser en la tercera jornada. Luis Enrique, just després d´una data internacional, va fer una alineació revolucionària contra l´Alabès amb set suplents a l´equip titular. Ni les entrades de Messi, Iniesta i Luis Suárez a la segona part no van evitar la inesperada derrota, la qual cosa va suposar un cop als seus plans.
Perquè una de les cantarelles de l´estiu era que el Barça havia fitxat «fons d´armari», és a dir, jugadors que servissin per donar descans a l´alineació titularíssima que tothom coneix, formada per Ter Stegen; Sergi Roberto, Piqué, Mascherano, Jordi Alba; Busquets, Rakitic, Iniesta; Messi, Luis Suárez i Neymar. En els tres mesos de temporada disputats, gairebé tots ells han estat absents per lesió, sanció o han necessitat descans per baixa forma alarmant, com és el cas de Busquets, i no es pot dir que quan ha calgut fer servir els nouvinguts aquests hagin donat gaires garanties de triomf.
Així, només Samuel Umtiti, ara lesionat, ha donat mostres de poder-se quedar a l´onze titular, tot i alguns partits més fluixos, com al camp del Manchester City. En tots els altres casos, el seu rendiment ha despertat dubtes. La palma se l´enduen Paco Alcácer i André Gomes. El davanter encara no ha fet cap gol i ha quedat clar que no millora les prestacions de Munir, sobretot perquè, del trident, només pot rellevar Suárez, això sí, a anys llum. Els seus companys no el miren durant els partits i ell va perdent confiança. Tampoc André Gomes no s´ha fet un lloc a l´onze titular i, quan ha actuat, encara no se sap si és mig centre o interior. Tot ho fa més lent del compte i no sembla millor que cap dels seus companys de la zona ampla del camp.
De la resta, Lucas Digne compleix, però dissabte va quedar clar que Luis Enrique confia encara molt més en Jordi Alba: va ser el primer canvi; Denis Suárez ha fet bons minuts, com al camp del Sevilla, però encara li falta agafar galons per desequilibrar i prendre el relleu d´Iniesta; i dels que ja hi eren, Arda Turan destaca quan fa de Neymar i pot anar cap al mig, però no a l´altra banda, on no té velocitat per desbordar i Rafinha ha fet cinc gols a la lliga, però combina actuacions bones amb d´altres en què no se´l veu.
Equilibri tàctic
Al Madrid, en canvi, els suplents estan tenint un protagonisme no esperat, però l´estan solucionant bé per un motiu: quan juguen ells, l´equip s´equilibra bé defensivament. Es va veure dissabte al Calderón. Sense Morata, lesionat, ni Benzema, tocat, Zidane va poder situar un 4-4-2 que provoca que el centre del camp estigui més ple i l´equip es replegui millor per suplir l´absència del seu mig centre habitual, Casemiro.
A més, els suplents han fet una passa endavant en més d´un partit. En són casos paradigmàtics Nacho, el quart central de l´equip, que aprofita les baixes de Ramos i de Pepe per guanyar en seguretat, i el croat Kovacic, que ha anat rellevant els tres habituals del centre del camp, el mencionat Casemiro, Modric i Kroos, durant les seves lesions. A més, Isco, que a l´inici no jugava gens, ara brilla, Lucas Vázquez aporta el treball habitual, Morata ha anotat gols decisius i Asensio també ha aparegut, tot i que de manera intermitent. És cert que el Madrid no enamora amb el seu joc, i també va encadenar resultats estranys, com empats amb l´Eibar i el Legia, però el seu fons d´armari, ara, abriga més.
