Kevin Cabra, nascut a Castellar del Riu i que estudia quart d´ESO a l´IES Francesc Ribalta de Solsona, només fa dos anys que competeix en enduro, però ja ha tingut temps per guanyar un títol important: la Copa Catalana d´Enduret en categoria 85 cadet, que va aconseguir en la penúltima prova, el 30 d´octubre a Cal Ticó. El berguedà es va imposar en les cinc primeres curses, i en la darrera, que es va celebrar diumenge passat a Tossa i en la qual ja era campió, va competir en una categoria superior, la sots-16.

A quina edat vas fer els primers passos en el món del motor?

Vaig començar als deu anys d´edat, quan el meu cosí em va deixar una moto de trial per fer els primers quilòmetres. No va ser fins a tres anys més tard que vaig començar a competir.

Quin tipus de competicions has fet al llarg d´aquest temps?

He fet mototerres, campionats intercomarcals, el Superenduro de Mont-roig del Camp i dues edicions de la Copa Catalana.

L´any passat vas debutar a la Copa Catalana. Com t´ho vas prendre?

El meu objectiu era passar-m´ho bé i agafar el màxim d´experiència possible. Al final em vaig classificar en el divuitè lloc, i vaig estar prou content, ja que no m´entrenava gaire i la moto no anava tan ràpid com jo volia.

I aquest curs t´ha anat força millor, ja que t´has endut el títol a la penúltima prova. Amb quin objectiu afrontaves la competició?

Al principi, el meu repte era fer podi en alguna de les sis curses, ja que tenia una moto nova i creia que podia assolir-ho.

I no només ho vas aconseguir, sinó que a més vas guanyar les primeres cinc proves.

Sí, quan vaig guanyar la primera cursa a Quart ja em vaig començar a plantejar el títol, però en la segona, que es va fer a Amposta, tot va anar més ajustat. Al final vaig vèncer, però ja veia les coses una mica més complicades.

La tercera cursa va ser a Llívia.

Sí, allà vaig tornar a imposar-me amb claredat. Després, a La Clua de Bassella no em vaig sentir còmode a l´inici, però tot seguit vaig poder remuntar i vaig acabar novament primer. Amb aquesta situació arribava a Cal Ticó, amb possibilitats d´endur-me el títol, però havia de guanyar.

Com va anar aquesta cursa?

Al circuit hi ha dues zones, una de ràpida i una altra de molt tècnica, on qualsevol error et pot condemnar. Al final vaig guanyar, i quan vaig arribar a la meta a Cal Ticó no m´acabava de creure que era campió. Ho vaig celebrar amb la família i amics, als quals vull donar les gràcies, com també al meu mècanic, Jesús Vila, i al motxiller, Joan Subirana, que m´ha aconsellat molt.

I l´última prova la vas córrer en la categoria sots-16. Vas notar les diferències?

Les principals diferències eren que els pilots anaven més de pressa i el recorregut era més difícil. Al final vaig quedar sisè i ho vaig fer més bé del que m´esperava.

Quins són els teus punts forts i dèbils com a pilot?

Una de les coses bones que tinc, segons els meus tècnics, és que no em poso nerviós durant les proves. D´altra banda, crec que em falta una mica de velocitat.

Quins objectius de futur tens?

L´any que ve prendré part en la Copa Catalana sots-16 i en l´estatal de Superenduro júnior, competicions en les quals vull agafar experiència i acabar totes les curses. De cara a un futur més llunyà, m´agradaria córrer el mundial de Superenduro.

Tens algun referent?

M´agrada molt el surienc Josep Garcia, ja que té molta tècnica i molta progressió.