Abdeslam Louah, un ceretà que treballa a la botiga de productes ecològics Ecofruits Cerdanya, va aconseguir enguany un dels millors èxits de la seva carrera, ja que, sota les ordres del manresà Joan Lleonart, es va proclamar campió del món dels 1.500 metres llisos en la categoria M35 i va ser tercer en 4x400, en una competició que es va fer al principi de novembre a Perth (Austràlia). L’any vinent buscarà revalidar el títol a Daegu (Corea del Sud), però necessita trobar un patrocinador abans del 23 de gener per participar-hi.

Com i quan es va iniciar en el món de l’atletisme?

Vaig començar quan tenia catorze anys. Volia practicar algun esport, m’agradava molt córrer i, a més, els meus germans feien atletisme, així que em vaig decidir per aquesta disciplina.

Com van ser els seus inicis en les competicions?

Al començament va ser una mica complicat perquè no aconseguia classificar-me per als campionats. El primer resultat destacat que vaig fer va ser al català cadet, on vaig ser subcampió en la prova dels 1.500 obstacles. A partir d’aquí, en els campionats de Catalunya acostumava a pujar al podi gairebé cada any.

Competia en proves d’obstacles i de mig fons, però finalment es va especialitzar en les segones. Per què?

Sí, corria les proves de 1.500, 2.000 i 3.000 obstacles i els 800 i 1.500 metres llisos. Però el meu antic entrenador, Rafael Sánchez, em va recomanar que em centrés en el mig fons, ja que tenia més condicions que en els obstacles.

Enguany va iniciar el curs amb l’estatal absolut a Madrid, on va ser vuitè...

Era la primera temporada amb Joan Lleonart com a tècnic, i aquesta era una de les primeres proves importants. Vaig acabar amb bones sensacions.

L’abril va ser el torn de l’europeu en pista coberta d’Ancona (Itàlia), on va aconseguir la victòria en els 1.500 metres llisos. S’ho esperava?

Esperava fer un bon resultat, ja que tenia la millor marca de tots els participants. En la semifinal em vaig imposar sense problemes, i en una final ràpida vaig aconseguir avançar els altres dos atletes espanyols cap al final de la prova i em vaig proclamar campió. A més, vaig obtenir el rècord català de la distància i categoria.

Però el seu gran èxit va arribar al mundial de veterans, a Perth (Austràlia). Allà va obtenir el títol en els 1.500 metres. Com ho va viure?

Vaig arribar a Austràlia conscient que podia fer un bon resultat, ja que tenia la millor marca, però el dia de la prova van pujar molt les temperatures, i això em va afectar una mica. Tot i això, vaig sortir amb molta força, i als 800 metres ja havia adquirit un avantatge considerable. Llavors només vaig haver de controlar els rivals. Quan vaig creuar la meta i em vaig proclamar campió del món, vaig comprovar que els entrenaments havien donat els seus fruits.

L’endemà va participar en el relleu de 4x400, on van finalitzar tercers....

El nostre objectiu era lluitar pel podi amb Austràlia i Sud-àfrica, ja que Anglaterra i els Estats Units eren els més forts. Al final vam ser tercers, vam fer rècord estatal i vaig obtenir la segona medalla, un fet que no m’esperava.

Com ha estat el primer any sota les ordres de Joan Lleonart?

A l’inici va ser complicat, però m’he adaptat bé als seus entrenaments i he aconseguit bons resultats. Amb el Joan és tot molt fàcil, és un gran motivador.

Quins objectius té per a la propera temporada?

L’objectiu principal és participar al mundial veterà de Daegu (Corea del Sud), però necessito un patrocinador abans del 23 de gener per tal de poder fer front a totes les despeses.

Té algun referent?

En tinc dos. L’un és el marroquí Hicham El Guerrouj i l’altre és Marco Antonio Cepeda, que és un gran lluitador.