Va marxar per la porta gran del Nou Congost, amb l’èxit assolit en l’útima jornada de lliga de tenir la permanència assegurada i sent l’MVP del campionat: és a dir, va ser el millor jugador del curs amb els números i estadístiques. I deia adéu amb agraïment i també amb un toc d’humor: «espero tornar un dia per ser alcalde de Manresa, m’hi he sentit molt bé».

No sembla probable que Dejan Musli s’arribi a presentar mai a les eleccions municipals a la capital del Bages però sí que el seu pas per l’ICL Manresa sembla que li ha estat molt profitós. A Màlaga, ell no ha de ser la majoria de cops la primera opció com sí que ho era a les ordres d’Ibon Navarro, però es manté com el pviot de referència, i als 24 anys sembla més madur per arribar a ser un jugador amb un pes important en un dels grans d’Europa en un termini potser de tan sols un parell d’anys.

El jugador ha declarat que és feliç. «En el meu primer contacte amb l’ACB, quan vaig arribar amb 18 anys al Baskonia, jo era massa jove. L’any passat vaig poder jugar a Manresa i ara conec molt millor la lliga, que és la millor d’Europa. Estic content per haver fet un bon pas endavant i arribar a un equip millor, amb més aspiracions. Aquí Joan Plaza, l’entrenador, m’està donant molta confiança, creu en mi i estic gaudint molt en pista. He canviat el meu cos, la mentalitat i també completament el meu joc. N’estic orgullós, i he après que puc millorar fins arribar al final de la meva carrera esportiva, no només en els partits, també en cadascun dels entrenaments».

Considerat fa una dècada com el pivot jove més prometedor que hi havia a Europa, el serbi mai no va acabar d’explotar les qualitats i el talent que porta dins, amb uns moviments a prop de cistella que són impecables. Després del seu pas fugaç per Vitòria (amb cessió encara més curta a Fuenlabrada), Musli va estar del 2012 al 2014 en el Partizan, i el curs 14-15 va ser en el Meka Legs, també a Sèrbia. El Partizan és també club d’origen de dos dels actuals jugadors que hi ha en la plantilla manresana, el base Aleksandar Cvetkovic i l’ala Petar Aranitovic.

El paper de Musli a l’Unicaja no és tan decisiu com ho era en l’ICL l’any passat perquè la plantilla del conjunt malagueny és força més completa. Per fora hi ha jugadors amb la capacitat de desnivellar i cal citar els bases Oliver Lafayette i Kyle Fogg o Nemanja Nedovic, que ara està lesionat. Hi ha un escorta elèctric com Jamar Smith, el qual aporta 12,4 punts, i hi ha el perill en els llançaments per part del polonès Adam Waczynski, en la temporada passada al conjunt gallec del Rio Natura Monbus, qui encara s’està adaptant.

Hi ha unes aportacions espectaculars també de Carlos Suárez, que cada cop és més un quatre, que està firmant el seu millor exercici en molts anys, amb 10 punts anotats i un 15 en la valoració, complementat per Jeff Brooks, que queda en 5 punts.

El complement de Musli és un jugador més atlètic i intimidador que ell, el pivot Hamady Ndiaye, un senegalès de 2,13 que aporta 1,3 taps per partit però també és un passador més que acceptable. En la plantilla de Joan Plaza hi ha també un altre vell conegut per a l’afició del Congost: el dominicà Juan José Garcia ha tingut, fins ara, una participació que ha estat testimonial.