La polifacètica Núria Picas (Manresa, 1976) reprèn a Cuba la seva vinculació amb el BTT per preparar-se de cara a un 2017 en què té pensat fer un vuitmil, a l’Himàlaia

Pot sorprendre veure-la en una competició de bicicletes de muntanya, però no és una cosa que sigui nova per a a vostè...

No, l’afició em ve de lluny! Hi he anat des de joveneta i pel que fa a la competició fa més de deu anys corríem raids d’aventura amb la Neus Parcerisas, de Fals. Fa ara tres anys, el 2013, vaig tenir la que era la meva última aparició. Va ser fent equip amb la barcelonina Anna Villar, campiona d’Espanya, a la prova de l’Andalucía Bike Race, també a l’estructura del Tomàs Bellès. En la general final vam acabar en la tercera posició i per a mi va suposar una gran experiència.

I quins són els seus objectius en la Titan Tropic?

Vaig a divertir-m’hi i a agafar fons per a la temporada que m’espera el 2017. La bicicleta ajuda molt a posar-se en forma i, quan torni, el que tinc previst és continuar la preparació amb el que ja faig cada hivern, esquí de muntanya. No hi vaig a buscar una victòria perquè s’ha de tocar de peus a terra, segur que hi ha noies més especialistes que jo. La bicicleta la domino, sé que ho puc fer bé però tampoc no he mirat quines són les favorites, les principals inscrites.

Anar a Cuba en uns dies com els que s’hi viuen, amb el comiat a Fidel Castro també pot tenir un interès afegit...

Sí, sense cap mena de dubte. És un moment històric, irrepetible i personalment tinc curiositat, ja que serem a l’Havana durant el cap de setmana. Quan acabin els dies de dol, els propers mesos veurem com evoluciona el país. Vaig acceptar la Titan Tropic en el moment que el Tomàs Bellès em va fer arribar la prosposta per les dates i perquè em convenia per a la preparació, i aleshores no sabia que coincidiria amb els actes en record i homenatge a Fidel.

De cara al 2017 té l’aspiració de tornar a ser la campiona dins de l’Ultra Trail World Tour que es va adjudicar el 2014 i el 2015?

No, el plantejament serà ara un pèl diferent. No pensar de manera global en el campionat, si no en prova a prova, correré les que més em motivin personalment . Entre les que tinc segures hi ha la cursa a Hong Kong, la Lavaredo, que es fa als Dolomites, i l’Ultra Trail del Mont Blanc, que sempre intento fer, és una prova fixa dins del meu calendari. També m’he inscrit a la HardRock, al Valle de San Juan, a Colorado, als Estats Units. És de les curses més mítiques, té 160 quilòmetres i en la categoria masculina ja l’ha guanyada tres cops Kilian Jornet. En tot cas, poder ser-hi no és fàcil, és una loteria, hi entrés per sorteig! Espero tenir sort.

I com està el projecte que va quedar interromput per culpa del terratrèmol al Nepal quan era al Makalu. Hi haurà expedició a l’Himalia el 2017?

Sí, i tant! Fa mesos que hi estic treballant, i aquesta tardor vaig ser a la zona. Finalment, no serà una expedició compartida, com era en principi la intenció que estava valorant, amb la Tamara Lunger; ella té un altre projecte. Faré una sortida jo sola, amb un petit grup de dues o tres presones de suport, entre l’abril i el maig. Encara no es pot dir la muntanya en concret, cal esperar uns dies, però serà un vuitmil, vull intentar pujar un vuitmil. Quin pot ser? Bé, serà un dels més assequibles, com ara el Sisha Pangma (8.027 metres), Manaslu (8.163) o el Cho Oyu (8.201). Estic parlant amb Ferran Latorre i amb Òscar Cadiach per demanar-los informació i consells.