Una altra vegada Sergio Ramos al minut noranta de partit va silenciar el Camp Nou amb el gol de l'empat i va mantenir la renda de sis punts d'avantatge del Reial Madrid respecte del Barça, en un partit que es va resoldre en dues jugades idèntiques a pilota aturada. El central del conjunt blanc va rematar de cap, com ja va fer en la final de la Champions contra l'Atlético i la Supercopa d'Europa contra el Sevilla, una falta botada per Modric i va igualar el gol de Suárez, en l'inici de la segona part.

Va ser un partit amb una arrencada prometedora que es va diluir amb rapidesa per la poca presència dels uns i dels altres a l'àrea contrària i que no passarà a la història dels clàssics per gols i joc. I això que el guió del xoc podria haver canviat als 3 minuts de partit si Clos Gómez hagués assenyalat penal de Mascherano en fer caure Lucas Vázquez dins l'àrea, però l'aragonès, influït per la pressió, la dimensió i el temps de la infracció, va decidir no xiular.

Primera part tímida

I aquesta manera de fer sembla que se'ls va enganxar als dos equips. Sense espais, ni ocasions, sense Messi, ni Cristiano, ni Benzema, ni Neymar, ni Isco, ni Luis Suárez, tots ells desactivats per la pressió asfixiant, amb molta tensió, molt respecte i encara més por d'equivocar-se, van transcórrer els minuts al Camp Nou. Era el Barça qui més tenia la pilota, però no sabia què fer-ne i va demanar dos penals per mans a dins l'àrea que Clos no va assenyalar. Sense Iniesta, que va començar a la banqueta, amb Busquets multiplicant-se per tres, un Rakitic massa erràtic i André Gomés extremadament tebi i lent, als blaugrana els faltava centre del camp per dominar amb claredat el xoc davant un Madrid amb les línies ben juntes i poc exigit enrere, que començava a jugar amb la hiperactivitat de Lucas Vázquez i Modric. Només Messi, en un innocent llançament de falta, va activar Keylor Navas a la primera meitat. Ter Stegen tampoc no va haver d'intervenir fins als últims minuts de la primera part, amb dos xuts de Cristiano i un cop de cap de Varane, que va saber salvar amb certa comoditat.

Una altra mossegada de Suárez

Semblava que el Madrid seguiria manant després de les represa. El trident es despenjava de la pressió i els blancs mantenien la inèrcia del primer temps. Però el partit va canviar quan, als 53 minuts, Suárez rematava de cap de forma inapel·lable una falta botada per Neymar. Luis Enrique apuntalava aquesta eufòria amb l'entrada d'Iniesta, i el Barça es va fer l'amo i senyor del xoc. El mateix Iniesta, Messi i, sobretot, Neymar, que va enviar als núvols la pilota quan s'havia plantat sol davant Navas després de trencar la cintura de Carvajal, van poder sentenciar el partit, però la falta d'encert va condemnar el Barça. L'equip començava a recuperar després de pèrdua i associar-se com als millors temps, mentre que Zidane enviava un missatge confús sobre les seves intencions d'anar pel partit, en prescindir del talent ofensiu d'Isco i posar més múscul amb l'entrada de Casemiro.

Déjà-vu blanc

Quan semblava que el xoc seria blaugrana, el Madrid va treure la rauxa d'on semblava que no quedava res. Zidane donava entrada als joveníssims Mariano i Asensio per Kovacic i Benzema, i es llançava al contraatac amb rapidesa, penjant diverses pilotes a l'àrea a la recerca de l'empat. Una rematada de cap alta de Ramos i una altra de Cristiano que Jordi Alba va treure en la línia de gol van ser el preludi de l'1-1. El central de Camas es va elevar en l'últim instant per fer un d'aquells gols seus de fe i rauxa i evitar una derrota que hauria tornat a ajustar la Lliga. El Camp Nou va quedar mut i el Barça va veure com se li escapaven, un altre cop, dos punts vitals a la Lliga.