Gerard Farrés, nascut a Manresa i establert a Osona, és un pilot de trajectòria llarga i densa en el món de l´enduro i dels raids. A punt de fer 38 anys, va debutar al Dakar el 2006 i va classificar-s´hi setzè i primer debutant de la prova. Des de llavors, ha acumulat resultats de tots els colors. El 2009, per exemple, va sentir-se triomfador en acompanyar, com a motxiller, Marc Coma en la seva segona victòria, al costat de Jordi Viladoms. Però també va tenir mals moments, com els abandonaments en els anys 2010, 2014 i 2015. Amb una carrera trufada de victòries de renom, com la Baja Aragón, ahir va arribar al zenit, un podi en la seva cursa fetitxe, un Dakar al qual ha participat en deu ocasions.

I ho va fer com els bons, resistint l´atac de la Yamaha oficial del francès Adrien van Beveren, que poques hores abans semblava que li havia pres la glòria. El gal va ser sancionat divendres amb un minut i aquest temps va ser vital, ja que ahir va recórrer els 64 quilòmetres de la curta especial situada entre Río Cuarto i Buenos Aires en el mateix temps que el bagenc. Els quaranta-vuit segons més ben invertits de la vida de Gerard Farrés van convertir el seu somni en realitat, al costat de dues KTM més, però aquestes de pota negra, les de Sam Sunderland i Mat-thias Walkner.

El seu lloc al món

Tot va canviar a la carrera de Farrés quan, fa un any i mig, es va enrolar a l´equip murcià Himoinsa Team. Tot i que no era una formació oficial, allà va trobar el seu lloc com a cap de files d´una formació que ha treballat molt bé per a ell. El 2016 ja va assolir un extraordinari sisè lloc en un Dakar que no l´afavoria gens, massa ràpid. Aquest cop, els dots de navegació i la seva experiència, acompanyades de la feina de l´escuderia, l´han conduït a l´èxit.

Ahir, tot just arribar, s´abraçava a Antonio Ramos i Ivan Cervantes, dos dels companys que van haver de deixar la cursa. Sí que van acabar els altres dos, Rosa Romero, la dona de Nani Roma, i Dani Oliveras. Farrés tot just podia dir que «no em surten les paraules. M´arriben records de deu anys de Dakar i de dura preparació, des de quan no era ningú o era el motxiller de Marc Coma o Chaleco López. Quina alegria!».

No va dubtar d´afegir que «tot li ho dec a aquest tros d´equip. Ells m´ho han donat tot per arribar fins aquí. Aquest és un moment màgic». Perquè no cal oblidar que «som un equip privat i no tenim els mateixos mitjans, els mateixos motors, que l´estructura oficial de KTM. Però tenim molta força de voluntat».

Cal no oblidar que una part del triomf també ha anat a les nostres comarques. Sam Sunderland, el nou campió, i Matthias Walkner són pilots oficials de KTM, el director esportiu dels quals és l´igualadí Jordi Viladoms. És el setzè triomf seguit de la marca austríaca al Dakar.

Contra tots els elements

Si meritori és el tercer lloc de Gerard Farrés en motos, cal valorar en la seva justa mesura el de Moi Torrallardona en camions. El navegant manresà establert a Castellfollit del Boix haurà de passar pel quiròfan en les properes setmanes per culpa d´un trencament de lligaments encreuats del genoll dret que es va fer el mes passat. A més, el 2016 no va ser un any gaire prolífic quant a competicions i es pot dir que el seu equip amb Gerard de Rooy i el polonès Darek Rodewald ha competit de memòria basant-se en l´èxit de l´any passat, quan van ser campions. A més, el camió Iveco no presentava cap evolució per enfrontar-se als totpoderosos Kamaz russos, ja que ha de ser el gener vinent quan corrin amb el nou model i, a més, aquest cop la formació holandesa no disposava de Pep Vila per fer tasques de suport.

Tot i aquests contratemps, De Rooy i Torrallardona han estat tercers i han mantingut les possibilitats fins a l´última setmana. Van arribar a ser líders i van convertir-se en víctimes de l´etapa anul·lada de dimecres, per culpa de l´allau entre Salta i Chilecito. Segons De Rooy, era l´etapa clau, la que tenien marcada en vermell, i la seva supressió els va perjudicar. A més, dijous van tenir problemes i van ser víctimes de la revenja del seu excompany Ales Loprais, que els va fer menjar molta pols a darrere seu.

Tot i això, el tercer lloc és meritori i un premi per a tots ells. Els russos Nikolaev i Sotnikov van segellar ahir el doblet de Kamaz, el resultat lògic en la categoria de camions quan no passen miracles de l´estil del de l´any passat.