Les curses per la muntanya han proliferat durant els últims anys fins a atraure uns 700.000 participants en les gairebé 2.000 proves que cada any se celebren per Espanya, però moltes transcorren per espais naturals i s'imposa l'adopció de mesures per minimitzar-ne els impactes. Es calcula que l'any passat es van disputar 1.900 cites al nostre país, de les quals el 89% es van desenvolupar dins de zones protegides.

Aquests esdeveniments dinamitzen el turisme rural, ja que mobilitzen un gran nombre de persones -organizadores, corredors i familiars- i han contribuït d'una manera determinant a posar en valor territoris oblidats, a difondre el seu nom, a propiciar un redescobriment per part dels seus propis habitants o, allargar la temporada turística; aquesta és la cara.

Però s'han popularitzat tant que poden posar en perill la conservació d'alguns espais naturals pels quals transcorren, perquè la tendència és també fer aquestes proves en paisatges espectaculars, naturals o remots, en moltes ocasions protegits; aquesta és la creu.

Per tal de fer compatible el desenvolupament d'aquestes carreres amb la conservació dels valors naturals dels llocs pels quals transiten, l'organització Europarc-Espanya (que aplega més de 1.800 àrees protegides) ha editat la 'Guía de bones pràctiques per a el desenvolupament de curses de muntanya en espais naturals protegits'.

Per elaborar aquesta guia l'organització va reunir un grup de treball amb representants de l'administració, responsables de la gestió d'espais protegits, investigadors o especialistes de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (Fedme).

El text planteja les mesures que s'han d'adoptar perquè aquests moviments de persones repercuteixin en el desenvolupament dels municipis pels quals transcorre, per potenciar la complicitat entre els corredors i la població local, i per minimitzar els impactes sobre els recursos naturals i culturals dels espais protegits.

I proposa, fins i tot, que no s'autoritzin les proves en aquells casos en què es verifiqui que els impactes previsibles seran incompatibles amb la conservació, però les paraules clau sobre les quals se sustenta la guia són «ordenació» i «regulació» .

En el treball es posa en relleu la importància d'adoptar mesures per minimitzar els impactes des que es comença a planificar una prova fins a la seva execució, buscant sempre el compromís i la implicació dels corredors, i d'avaluar al final de la mateixa els possibles danys que s'han causat per restaurar-los.

Suggereix el tipus de senyals o balises que s'han d'utilitzar per marcar els recorreguts, el tipus de materials, on s'han de situar els punts d'avituallament, l'animació festiva, els escenaris, els serveis sanitaris o el guarda-roba, i també que totes les carreres han incloure un pla de neteja perquè el medi quede en les mateixes condicions que abans de la prova.

Els experts que han participat en l'elaboració de la guia han suggerit que la sortida i la meta s'ubiquen en sòl urbà, que el començament -quan més corredors es aglomeran- discorri per nuclis urbans o voltants, que s'utilitzin preferentment pistes pavimentades, pistes de terra i senders i que no es desbrossament o danyi la vegetació dels marges d'aquestes vies.

Les proves s'han de programar tenint en compte els períodes de l'any amb una menor o nul·la incidència sobre la flora o la fauna (floració, nidificació, cria?) S'han d'evitar els sorolls, s'ha de facilitar als voluntaris una mínima formació ambiental i als corredors unes normes de conducta (no cridar, no sortir-se dels camins senyalitzats o no llençar escombraries).

La guia inclou nombrosos exemples d'experiències positives i de com s'estan regulant aquestes carreres en molts llocs, així com exemples de fitxes que poden emprar-se per reflectir els impactes i les mesures correctores que s'han de prendre.