Toni Naspler, un manresà de 13 anys que estudia segon d'ESO a l'institut Lluís de Peguera, és un dels joves talents del planter del Bàsquet Manresa. Al principi del 2017 es va proclamar campió d'Espanya infantil a Huelva, un títol que s'afegeix al que va aconseguir el 2015 en categoria mini. A més, Naspler és un dels integrants de l'equip manresà que prendrà part a la fase final de la Minicopa de Vitòria, del 16 al 19 de febrer.

Quan et vas iniciar en el món del basquetbol?

El meu germà Pau i la meva germana Gemma, que són més grans que jo, també juguen a bàsquet, i jo vaig seguir el seu camí i als tres anys ja tenia una pilota a les mans. Tot i això, no em vaig apuntar a l'escola del Bàsquet Manresa fins als sis anys, quan feia primer de Primària.

I en aquests set anys ja t'has proclamat dos cops campió d'Espanya...

Sí, el primer cop va ser el març del 2015, quan vam guanyar el campionat mini amb certa comoditat, i el segon ha estat l'estatal infantil d'aquest gener a Huelva.

Com va ser el procés de selecció dels dotze jugadors?

L'estiu passat vam fer un campus a Cunit, on érem 35 jugadors. El setembre el nombre es va reduir a vint, a l'octubre vam quedar quinze i al novembre van fer el tall final.

Esperaves ser un dels escollits per jugar l'estatal?

Pensava que passaria el primer tall, però a partir d'aquí ja vaig tenir dubtes. En canvi, els meus companys estaven segurs que jo aniria a Huelva.

Quan vau preparar el campionat?

Ens entrenàvem cada cap de setmana, però això no em va impedir mai jugar els partits de lliga amb el Manresa.

Ja a Huelva, en la primera fase vau fer el ple de victòries...

Sí, el primer partit contra Galícia no va ser fàcil, vam haver de remuntar a la segona part. Després, contra Andalusia vam fer una gran sortida i no vam patir. Davant el País Basc, tot i ser superiors, també ens va costar una mica. En el darrer duel vam jugar contra Castella i Lleó, que també havia guanyat els tres partits. Als primers minuts hi va haver igualtat, però llavors ja ens vam escapar.

A les semifinals vau jugar amb la Comunitat Valenciana...

Tenien un pivot molt alt que era la seva referència, jugaven molt per ell. Tot i això, vam poder controlar-lo i vam passar a la final.

I allà us esperava Madrid.

Els madrilenys eren un equip molt físic, però no tenien cap jugador eficaç des del triple. Per tant, en defensa els deixàvem una mica d'espai, i aquesta tàctica ens va funcionar i vam guanyar, tot i que vam haver de remuntar a la segona meitat.

Ara, el teu proper repte és la fase final de la Minicopa, el proper febrer a Vitòria. Quin objectiu us heu marcat?

L'objectiu principal serà el mateix que teníem al campionat d'Espanya infantil, competir fent el nostre joc.

A la fase de grups jugareu davant el Barça, el Baskonia i el Betis. Quin rival creus que és el més perillós?

Crec que el Barça és el que té més bon equip dels tres i el Baskonia potser és el més fluix, tot i que és l'amfitrió i això sempre el fa més perillós. Penso que el partit clau serà el primer, davant el Betis, i si el guanyem, tenim possibilitats d'accedir a les semifinals.

L'any passat vas anar a la selecció espanyola sub-13. Com va ser l'experiència?

Molt bona, tot i que només vam fer entrenaments per preparar el torneig d'Eslovènia per seleccions sub-14 que es farà enguany. Encara no sabem la llista de convocats, però la Minicopa serà un bon aparador per als seleccionadors, i espero fer-ho bé perquè em tinguin en compte.

Quins objectius de futur tens?

Enguany el repte és classificar-nos per al campionat d'Espanya infantil amb el Manresa, crec que podem aconseguir-ho.