El Barça va posar ahir punt final al malefici que no li permetia guanyar a Anoeta des del 2007. I segur que, durant tot aquest temps, hi ha jugat partits millors. Els blaugrana no van fer cap exhibició i van tornar a patir davant de la pressió de l'equip d'Eusebio Sacristán. Però ahir l'equip arribava amb la lliçó apresa i la bona actitud demostrada va permetre no patir excessivament. L'eliminatòria de quarts de final, però, no està tancada. La Reial és un equip que juga bé, tot i que a fora de casa baixa el rendiment.
No es pot dir que el control blaugrana del partit durant la primera part fos gaire clar. Tal com va passar en el partit de lliga, la Reial Societat va plantejar una pressió alta i encertada que va significar que recuperés la pilota sovint i amb velocitat i que passés llargs trams del període en el terreny de joc del rival. En aquest cas, però, el Barça no va perdre pilotes en zones perilloses, tret d'una d'Umtiti a l'inici, i va estar més concentrat a l'hora de tallar les possibles situacions de perill.
A més, Messi va jugar molt concentrat, segurament empipat per una acció en què el lateral Yuri li va xutar la pilota al cos quan l'acció ja havia acabat i ell era a terra. A partir d'aquest moment, l'argentí se'n va anar cap a la seva banda i el va intentar superar tant com va poder. Com sol ser habitual en aquests casos, l'infame González González va perdonar la targeta a l'infractor i en va treure una a l'argentí per demorar un llançament de falta.
Intercanvi de cops
Els primers 45 minuts van ser un seguit d'anades i vingudes de les quals la Reial en va treure partit en els primers deu minuts. L'esfèrica perduda per Umtiti va ser aprofitada per Oyarzabal per xutar desviat. El Barça va anar prenent l'aire al partit i va atacar per la banda de Neymar. Primer va xutar fluix, després va triar malament la passada però a la tercera en què va guanyar l'esquena d'Elustondo, en una pilota ben deixada passar per Suárez, el lateral li va cometre un claríssim penal. Amb el suspens habitual i evitable, el brasiler el va transformar en el 0-1.
El Barça gairebé no va inquietar Rulli en els 25 minuts restants. Va provar de buscar accions individuals, però els donostiarres duien el pes del partit, malgrat que sense crear perill sobre la porteria d'un Cillessen molt segur amb els peus. Només el central Raúl Navas, amb un parell de cops de cap que van seguir sengles córners, va inquietar, tot i que la pilota va sortir lluny de la porteria de l'holandès. Eusebio dominava la partida tàctica, però no trobava els mateixos camins que en el duel de la lliga.
Picar pedra
Luis Enrique va decidir prescindir d'Iniesta a la mitja part i la claredat del Barça es va ofuscar. André Gomes, tot i que va tenir alguns moments de lluïment, no és capaç de controlar el joc com ho fa el manxec i per aquí van arribar els patiments. Tot i això, el Barça va començar bé la segoa part, amb dues oportunitats seguides de Neymar. En la primera, va errar el control després d'una passada llarga de Piqué i en la segona va rematar massa creuat després d'una passada a l'espai de Messi.
Però el Barça va anar-se diluint quant a presència a l'àrea d'un inèdit Rulli. La Reial va anar prenent el control i va poder marcar si l'àrbitre assistent de González González no hagués errat per cinc metres [només] en la senyalizació d'un fora de joc a Zurutuza en el llançament d'una falta. El duel ja no tenia dominador clar i, tot i que Sergi Roberto va avisar després d'una paret amb Rakitic, la Reial va tornar a treure partit de la pilota parada en un nou fora de joc indicat erròniament a Iñigo Martínez.
Eusebio va decidir fer entrar un altre davanter, Juanmi, però el moviment va ser erroni. La pressió al centre del camp va disminuir i André Gomes, trencant línies, i Messi, en una falta, van crear perill. El públic d'Anoeta es va indignar ja que va reclamar dos cops la segona targeta a l'argentí en accions de murrieria dels jugadors locals. No van protestar pas en un més que possible penal de Rulli a Neymar que va acabar amb targeta per al brasiler per llançar-se a terra. Una doble rematada de Piqué, rebutjada possiblement amb la mà per Navas, i un cop de cap a fora d'Illarramendi van tancar un partit intens que tanca una era.
