Berta Martínez, manresana de 14 anys que estudia tercer d´ESO a l´institut Lluís de Peguera, acumula cinc medalles d´or en els campionats de Catalunya infantils, totes en esquena. L´any 2015 va guanyar en la prova dels 100 metres, tant en la competició d´estiu com en la d´hivern, i el 2016 va ser primera en 100 i 200 m a l´estiu i també en 200 m a l´hivern. Els seus propers reptes són l´estatal per autonomies, que es farà l´11 i 12 de febrer a Castelló, i el campionat d´Espanya de clubs, el març a Gijón.
Quan et vas iniciar en el món de la natació?
Des de ben petita els pares em van apuntar a cursets, però quan tenia vuit anys els metges em van detectar que tenia una escàpula més amunt que l´altra i em van recomanar fer natació. Va ser llavors quan em vaig decidir a entrenar-me al CN Minorisa.
En aquests sis anys has assolit tres ors en esquena en els campionats de Catalunya d´estiu. En la primera competició, l´estiu del 2015 a Terrassa, vas tenir una rival molt dura...
Sí, vaig nedar els 100 metres esquena contra Begoña Lahoz, que havia guanyat medalles en estatals, i anava amb la mentalitat que només podria ser segona. A la prova, ella nedava al carril del costat i vam arribar als darrers metres molt igualades. Em vaig dir a mi mateixa que ho havia de donar tot, i quan vaig arribar i vaig veure al marcador que havia guanyat em vaig posar contenta.
Aquesta rivalitat es va mantenir en el campionat següent, el juliol passat a Barcelona?
No, allà les meves principals rivals van ser Alba Garcia, en els 100 metres, i Elisenda Ruiz, en els 200. Ambdues em van posar les coses molt difícils i les vaig superar per molt poca diferència.
Tot i això, l´esquena no va ser el primer estil que vas practicar.
No. Vaig començar fent braça, però un temps després vaig notar que m´agradava més l´esquena i em vaig centrar en aquest estil.
El juny passat vas participar en una competició a Riccione (Itàlia) i et vas endur dues medalles. Com va sorgir la idea de competir a terres italianes?
Va ser gràcies al meu tècnic, Genís Rico, que coneixia tècnics del CN Livorno, i això ens va permetre anar allà per entrenar-me i prendre part en una competició, en què vaig ser plata en els 100 esquena i or en els 4x100 estils.
Com vas veure el nivell dels joves nedadors italians?
Tenien un nivell bastant bo, i això és, en part, gràcies als entrenaments que fan, que són diferents dels que fem a Catalunya. Per exemple, tenen menys descans entre sèries i s´entrenen en piscines de 50 metres, mentre que aquí ho fem en piscines de 25.
El teu proper repte és l´estatal de seleccions autonòmiques d´aquest febrer a Castelló. Amb quins objectius l´afrontaràs?
El repte és repetir les marques del darrer campionat de Catalunya i fer-ho el millor possible perquè els entrenadors es fixin en mi. Una de les rivals més fortes serà la madrilenya Nadia Santacruz.
I el març hi haurà l´estatal de clubs a Gijón. Li dónes més importància que el d´autonomies?
Serà diferent, ja que en l´estatal d´autonomies competiré com a nedadora de la Federació Catalana i tindré més pressió. En el de clubs hi vaig més tranquil·la però amb els mateixos reptes.
Quins són els teus objectius a curt termini?
M´agradaria millorar en crol, ja que és l´estil que domino menys, i m´agradaria competir en alguna prova d´aquesta modalitat.
Com definiries el teu entrenador, Genís Rico?
Trobo que és l´entrenador perfecte, ja que sempre m´anima en els mals moments. Crec que ajuda molt els nedadors, sobretot en l´aspecte psicològic.
Tens algun referent?
Em fixo molt en Mireia Belmonte, que és molt bona en tots els estils, i en l´hongaresa Katinka Hosszu, una de les millors del món.
