L'actual Barcelona Lassa de Georgios Bartzokas és el més perdedor del segle XXI, fins i tot pitjor que el de l'època en la qual Dusko Ivanovic es va asseure a la banqueta blaugrana i va acabar destituït a meitat de la temporada 2007-08 pel baix rendiment de l'equip.

El Barça actual acumula 19 derrotes (1 en la Supercopa d'Espanya, 5 en l'ACB i 13 en l'Eurolliga) en 41 partits (un 46,3%), la pitjor versió de l'equip blaugrana des que la ULEB va crear la màxima competició continental en l'any 2000.

En el que podríem denominar com 'l'era moderna' del bàsquet, el Barcelona mai havia perdut tant a aquestes alçades de temporada.

Fins ara, el Barça més perdedor del segle XXI a la primera meitat de curs era el que va dirigir Ivanovic la temporada 2006-07, amb 14 derrotes (1 en la Supercopa d'Espanya, 8 en ACB i 5 en Eurolliga) en els primers 32 partits (43,7%).

El tècnic montenegrí va aconseguir salvar aquella temporada amb la conquesta de la Copa del Rei, però ja no guanyaria cap títol més amb els catalans.

En la seva primera campanya a la banqueta del Palau Blaugrana (la 2005-06), els seus números no van ser molt millors, ja que el Barcelona acumulava, a aquestes alçades de l'any, 12 derrotes en 32 partits (un 37,5%).

En la tercera d'Ivanovic (la 2007-08), les 13 derrotes que va acumular en els 34 primers partits (un 38,2%) -l'última d'elles, en els quarts de final d'una Copa del Rei disputada a Vitòria- van acabar amb la seva destitució el 14 de febrer del 2008.

En aquell temps, l'estrella de l'equip, Juan Carlos Navarro, havia emigrat a l'NBA i va jugar aquella temporada a Memphis juntament amb el Pau Gasol.

El relleu del montenegrí a la banqueta va ser el seu segon, Xavi Pascual, que mai va perdre tants partits a la primera meitat de curs com en les tres arrencades que va protagonitzar Ivanovic.

De les vuit temporades que Pascual va començar amb el conjunt blaugrana, la pitjor va ser la 2012-13, amb un percentatge de derrotes del 32,3% en els primers 31 partits (1 en la Supercopa d'Espanya, 6 en ACB i 3 en Eurolliga). En aquella campanya, el Barcelona només va poder guanyar la Copa del Rei.

El millor inici del Barça de Xavi Pascual va ser, en canvi, el de 2009-10, amb només 2 derrotes (1 en ACB i una altra en Eurolliga) en els primers 32 partits (un 6,2%).

Aquell va ser el curs més d'èxit de l'entrenador de Gavà al Barça, al conquistar la Supercopa d'Espanya, la Copa del Rei i la segona Eurolliga en la història del club. Només se li va resistir la Lliga ACB.

En aquesta temporada 2016-2017, la primera sense Xavi Pascual i amb Bartzokas liderant un nou projecte, el Barcelona està batent tots els rècords negatius.

Llastat per les lesions i amb una de les plantilles amb menys caràcter i més descompensades de l'última dècada -ja s'han fitxat cinc reforços amb el curs ja començat- els blaugranes han fet una primera meitat de temporada per oblidar.

En la Supercopa van caure, contra pronòstic, a la final, contra l'Herbalife Gran Canària, en l'ACB suma ja 5 derrotes, però la seva actuació en l'Eurolliga encara és més sagnant.

I és que a Europa acumulen 13 ensopegades, 8 de consecutives com a visitants, una estadística que, amb el nou format de competició, el col·loca lluny dels llocs de 'play-off'.

Malgrat que el mal joc de l'equip està allunyant el públic del Palau -el Barça és el pitjor en anotació (72,9) dels 16 equips que juguen la màxima competició continental- des del club no es plantegen el relleu de Bartzokas.

Al·leguen que el tècnic grec va heretar la plantilla actual, que les lesions no li han permès treballar amb l'equip al complet els nous sistemes i que, passi el que passi aquesta campanya, serà l'encarregat de dirigir, en la pròxima, al Barcelona Lassa.

Encara que l'important no és com es comença sinó com s'acaba, sembla difícil que el conjunt blaugrana pugui redreçar, en un futur immediat, la seva situació actual.

El pedaç que tapi algunes ferides, com va passar en el pitjor inici d'Ivanovic i Pascual, pot ser novament la Copa del Rei, una competició a l'abast, fins i tot, del pitjor Barça del segle ja que, al cap i a la fi, es tracta de guanyar tres partits en tan sols quatre dies.