Sorpresa, però potser no tant. Els aficionats del Barça poden fer un recompte important de mals partits del seu equip enguany. La primera part a Vigo, el duel a Sant Sebastià, els primers minuts a Sevilla, l'enfonsament a Manchester, la desfeta contra l'Alabès, els 75 minuts inaguantables del camp del Betis o fins i tot la trista classificació de la setmana passada per a la final de la Copa del Rei. La diferència és que ahir gairebé es va perdre un títol, el més important de tots.
El París Saint-Germain va explotar tots els defectes d'un Barça al qual els seus seguidors ja no estimen tant com abans. I va passar el dia de l'amor per a molts, la nit de Sant Valentí. El desastre del Parc dels Prínceps és la confirmació que quan el resultadisme al qual s'ha agafat Luis Enrique des de fa mesos s'acaba, no queda res. Ahir, ni Messi no es va salvar. Només l'amor propi de Neymar mereix reconeixement. La baixa forma de dos homes que surten de lesions, Iniesta i Busquets, i l'expedient X que segueix sent per què juga André Gomes va arrossegar el Barça al desastre.
La primera meitat va ser un sobirà repàs, tàctic, d'actitud i de desplegament físic del PSG davant d'un Barça que ha acostumat la seva afició a espectacles d'impotència similars durant tot l'any. Unai Emery va projectar uns primers minuts al màxim de forces pressionant el punt dèbil dels blaugrana durant tota la temporada, el mig del camp L'u contra u de Rabiot, Matuidi i Verrati contra Busquets, André Gomes i Iniesta, respectivament, va crear espais entre línies que Draxler i Di María van aprofitar per combinar amb uns laterals, Meunier i Kurzawa, que baixaven sols.
L'inici del naufragi
En els primers dotze minuts, els francesos ja haurien pogut marcar tres gols, primer amb una doble rematada de Cavani i de Draxler, després amb una parada antològica de Ter Stegen a tret de Matuidi i finalment amb un xut fluix de Rabiot.
El gol va arribar en una acció estranya. Neymar es va estar una estona a terra i ningú no sabia si estava lesionat o no. El joc no es va parar i el PSG va fer una incursió per la banda que no tapava el brasiler, que va acabar en una perillosa falta d'Umtiti i a Draxler. La va llançar Di María, Suárez es va ajupir i Ter Stegen va quedar venut.
A partir d'aquí, els francesos van fer una passa enrere, tot i un xut de Cavani que va aturar Ter Stegen, però generaven més sensació de perill que un Barça lent en què només Neymar ho intentava. Tot i això, els catalans haurien pogut empatar en una transició ràpida, però André Gomes no va aprofitar la clara arribada, tot sol davant de Trapp, que va enviar a córner. Va ser un miratge. En els darrers minuts, els atacs en ramat del PSG van tornar a sembrar el caos. Primer Ter Stegen va evitar el gol de Draxler, però no ho va poder fer quan l'alemany es va aprofitar d'una recuperació entre Verratti i Rabiot, després d'una de les habituals pèrdues de pilota de Messi al mig del camp. El Barça treia aigua pertot arreu.
I la represa encara va ser pitjor. Luis Enrique, entestat en la seva veritat, no va tocar res. Emery i els seus van olorar sang i en van fer. Rabiot i Cavani van avisar només començar i, tot seguit, el PSG va fer una acció de les del Barça de tota la vida. Rabiot rep de Trapp, el porter, descarrega a la banda i els parisencs comencen a combinar fins que l'esfèrica arriba a Di María. Mentrestant, tothom al Barça s'ho mira i l'argentí, que no és coix, té temps de mirar, apuntar i matar.
Però no es va acabar aquí la cosa. Tot i la lesió de Verratti, Emery posa més llenya al foc fent entrar Lucas Moura. El Barça ja és un colador i el latifundi del centre del camp l'aprofita el lateral Meunier per avançar sense oposició d'Umtiti i posar una pilota a l'espai perquè Cavani destrossi les aspiracions de Ter Stegen.
Aquí es va aplacar la fúria francesa. Luis Enrique va recordar que un jugadoràs com Rakitic era a la banqueta. El croat hi va posar tot l'amor propi que no sembla tenir André Gomes i com a mínim va rascar. És cert que Umtiti hauria pogut marcar, amb una rematada al pal, però tot ja feia pujada i ja es veia que res no somriuria al Barça. Fins i tot Messi va passar de llançar la falta final. Ara mateix, ningú no creu en un miracle al Camp Nou.
