HOQUEI PATINS

Ton Baliu: «Em pensava que l'ambient seria més fort»

20.02.2017 | 00:36
Ton Baliu amb la camiseta del Porto

El jugador anoienc, que el mes passat va fer 28 anys, aspira a tots els títols en joc amb el Porto

Porta el número 88 a la camiseta blanc-i-blava del seu nou equip, sens dubte un homenatge al 8 que lluïa a l'arlequinada del club de la seva vida. Ton Baliu va canviar la comoditat de casa pel repte d'un dels grans d'Europa. El Porto gaudeix de les seves evolucions i ell, cada cop més, de la seva realitat.

L'adaptació a la ciutat i al nou país ja és completa?
Doncs sí, no ens va costar gaire. L'idioma és molt similar. El meu company Carles [Grau, el porter] va fer classes, però jo no. És una barreja de català i castellà i suposo que el fet de ser bilingües ens ajuda a conèixer més paraules. Pel que fa a la ciutat, segurament és el més positiu de tot. Havíem vingut pocs dies el maig, quan tot ja estava lligat, i ens havia semblat que era trista, però en realitat quan no plou s'hi està molt bé. És una ciutat gran, amb espais comercials i una gran zona cèntrica en la qual pots fer moltes coses.

Ha canviat molt el seu ritme de vida d'un equip semiprofessional com l'Igualada a un de professional com el Porto?
Ens estem mal acostumant. Mai no m'havia pogut dedicar totalment a l'hoquei, i realment tens moltes hores lliures. El problema és que compartim pavelló, a l'hora d'entrenar-nos, amb d'altres seccions del club i no tens mai un horari fix. Això m'ha impedit, de moment, començar a estudiar algun màster o fer algun curs d'anglès durant les hores lliures que tinc. A veure si l'any que ve, ja més adaptats, ho puc fer. A més, ho tinc tot molt a prop. El pavelló és a set minuts de casa i no necessito gaire temps per anar-hi, excepte quan plou, que hi ha embussos perquè la gent aquí condueix molt malament.

Un cop provada la lliga portuguesa, entén que molts jugadors catalans, com vostè, hi vagin, i també a Itàlia, en detriment de quedar-se a casa?
Aquí a Portugal hi ha quatre equips grans [Benfica, Porto, Sporting i Oliveirense] i a Espanya només hi ha el Barça. Crec que Vic, Reus i Liceo es troben un pas enrere. Aquí les instal·lacions i la infraestructura estan molt bé i a més el club és gran, amb moltes seccions potents com handbol i bàsquet, a part del futbol.

L'ambient dels pavellons és més intens que a Catalunya?
Sí, però encara esperava que ho fos més. L'hoquei, aquí, és a l'altura del bàsquet i de l'handbol, i darrere del futbol. Podem dir que és el segon esport, però encara em pensava que l'ambient d'alguns pavellons seria més fort, pel que m'havien dit. Evidentment, quan jugues contra el Benfica o davant d'equips com el Barcelos, que representa una ciutat que viu intensament l'hoquei, ho és molt.

Jugant al Porto i disputant la Lliga Europea té més possibilitats de tornar a la selecció?
No necessàriament. L'avantatge és que jugues la Lliga Europea, però el desavantatge és que no tens tants minuts. Dependrà dels plans del seleccionador, que potser vol canviar coses després de no haver guanyat en els darrers anys. De tota manera, sempre he dit que la selecció és un premi, i que si no hi vaig, doncs a descansar a l'estiu i no passa res.

Són tercers a la lliga i al seu grup europeu amb possibilitats a les dues competicions. Es troben on volien?
A la lliga vam fallar el dia que vam perdre al camp del Benfica [8-4]. Segurament havíem d'esperar-los més i no anar tant a l'atac, però de tota manera guanyant-ho tot seríem campions i ara ens vénen jornades en què podem acumular punts. A Europa, ens va tocar el grup del Barça, i l'avantatge és que no ens els podem tornar a trobar fins a la final. A quarts jugarem contra el Reus, que en una eliminatòria sempre es creix i és un rival perillós. En una lliga, en canvi, el Barça és superior a tots els rivals per la seva regularitat. Ja vaig dir a l'estiu que la guanyarien fàcilment, però no és perquè siguin millors a un partit, sinó perquè no fallen on no poden fallar.

I tenen relació amb els futbolistes, com ara Iker Casillas?
Cap ni una. Passa com en el Barça. Els del futbol són en un altre món. Vaig poder-hi coincidir en una entrega de premis del club, però aquell dia jo era a Catalunya. Això sí, vaig veure Sara Carbonero un dia de passada, però va ser de casualitat. Amb els de bàsquet o handbol sí que hi parles, però els de futbol són a una ciutat esportiva apartada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Esports

Javi Múgica té una llarga experiència a la LEB Or
L'ICL de la reconquesta es posa en marxa

L'ICL de la reconquesta es posa en marxa

El conjunt manresà comença la pretemporada amb sis fitxatges per al primer equip i amb Aleix Duran...

L'equip estatal de Paula Fernández es proclama campió europeu sub-19

L'equip estatal de Paula Fernández es proclama campió europeu sub-19

El combinat es va refer d'un mal inici de partit, en què va començar perdent

El Joanenc, campió de la Copa Cor de Catalunya

El Joanenc, campió de la Copa Cor de Catalunya

Els amfitrions s'enduen la final en un partit que va tenir dues parts molt diferenciades

El Puig-reig empata davant del Sallent després d'un partit molt equilibrat

Els atacs van topar amb les efectives defenses i cap equip va ser capaç de desfer l'empat en el...

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema