Guanyar la primera competició d'una certa importància de la teva carrera esportiva és una fita que no tothom pot aconseguir, ja que només ho fan pocs esportistes amb un talent especial. I justament això és el que ha assolit enguany la manresana de 27 anys Aida Puntí, que es va imposar en la Copa d'Espanya de Velocitat Femenina en la categoria de 600 cc amateur, i a més ho va fer amb una certa comoditat.

Puntí, que fa només onze anys que va tenir la seva primera moto i quatre anys després es va iniciar en el món del motociclisme practicant als circuits, va declarar l'any passat en una entrevista a aquest diari que el seu objectiu a la Copa d'Espanya era «aprendre moltes coses i, si pot ser, guanyar alguna cursa». Un repte que la bagenca va superar àmpliament, ja que en les cinc curses de la competició no va baixar del podi i va obtenir tres victòries i dues segones posicions, i va ser la millor de les 25 participants.

Nervis en la preparació

Quan estava preparant el campionat, uns dies abans de la primera cursa al circuit de Jerez, Puntí va confessar que «estava molt nerviosa, ja que se'ns va tirar el temps a sobre, i mitja hora abans de marxar cap al traçat encara estàvem fent els últims preparatius». Un cop a Andalusia, la bagenca i el seu equip van estudiar a fons el circuit i els nervis van començar a desaparèixer. Quan va ser a la graella de sortida, la bagenca ja estava tranquil·la i concentrada per fer un bon paper. La cursa inicial de la Copa d'Espanya va ser «tranquil·la, ja que en les primeres voltes em vaig situar segona i vaig poder mantenir la posició amb comoditat». Així doncs, la competició començava bé per a Puntí.

Doble victòria a Alcarràs

La segona prova es va disputar al circuit d'Alcarràs, que la manresana ja coneixia i del qual tenia molt bon record. En la primera cursa del cap de setmana «vaig fer una bona sortida i ràpidament em vaig situar al grup de les tres millors. Vam estar lluitant aferrissadament i ens vam avançar nomborses vegades. Vaig entrar primera en la darrera volta i vaig defensar-me amb èxit per acabar gua-nyant». Un triomf que va tenir com a única nota negativa els problemes de frens que va evidenciar la moto. Aquest fet va fer que Puntí anés intranquil·la a la segona cursa, però quan ja tornava a ser sobre la pista la moto li va respondre amb normalitat i va vèncer amb comoditat. A més, la màxima rival pel títol, la basca Raquel Collado, va caure i no va poder finalitzar la prova. D'aquesta manera, la bagenca va obtenir el liderat en solitari, amb 25 punts de marge respecte de Collado.

Títol a Navarra

Per tant, Puntí arribava al circuit de Navarra, l'escenari de les dues últimes curses, amb possibilitats de proclamar-se campiona en la primera. Però de sobte va aparèixer un enemic que l'equip de la manresana no havia previst: la pluja. «Em va agafar una mica de pànic, ja que mai havia rodat en una pista molla. A més, no teníem prou pneumàtics i en vam haver de comprar allà mateix. No sabíem si la intensitat de la pluja pujaria o baixaria, i vam decidir prendre part als primers entrenaments, amb un resultat prou bo». Ja en el moment de la cursa, els dubtes sobre quins pneumàtics utilitzar van créixer: «la pista seguia molla, però vam decidir posar pneumàtics de sec. Al final vam arribar tard i vam haver de sortir des del pit lane [línia de bosoxs». Aquest desavantatge no va afectar gaire Puntí, ja que va culminar una gran remuntada i va acabar en una meritòria segona plaça, només darrere de Collado. Per tant, tot es va haver de decidir en la cursa final, amb vint punts de marge per a Puntí.

En la prova decisiva hi va haver un altre fenomen meteorològic que amenaçava de fer la guitza a les participants: el vent. «En feia molt, però sobre la moto no es notava». Ja en la cursa, «em vaig posar primera relativament aviat i vaig saber mantenir el marge». Quan va creuar la meta i va saber que era campiona, «em vaig posar molt contenta, no m'esperava ser campiona en la meva primera competició. Ho vaig celebrar com es mereixia l'ocasió, amb el meu equip i la meva família, que es van desplaçar fins a Navarra per veure'm i donar-me suport en tot moment. A ells i als patrocinadors els estic molt agraïda, sense ells no hauria estat possible».

El proper repte, l'estatal

Després d'un any 2016 d'èxits quant a resultats, Aida Puntí ha volgut fer un pas més en la seva ràpida progressió, i enguany competirà en una competició de més nivell, el campionat d'Espanya, en la categoria Open 1.000. Per prendre-hi part amb garanties, la manresana ha canviat de moto i correrà amb una BMW S1000 RR. El campionat estatal té unes característiques similars a la Copa d'Espanya, ja que també consta de cinc curses: les dues primeres seran a Xest (un circuit on Puntí encara no ha anat mai) el cap de setmana del 22 i 23 d'abril, les següents es faran a Alcarràs el 17 i 18 de juny i la cinquena i última tindrà lloc a Jerez el 29 d'octubre. Això sí, pel fet que es tracta d'una competició més important, el preu de la inscripció per participar-hi és una mica més elevat.

La bagenca començarà la pretemporada d'aquí a pocs dies, concretament el diumenge 5 de març. Els objectius de la posada a punt són clars: «agafar confiança en la moto i posar-la a punt per al debut a la competició. A més, en aquesta categoria guanya rellevància la força física, i hauré de treballar molt aquest aspecte per estar a l'alçada».

Tot i la victòria a la Copa d'Espanya de l'any passat, Puntí no ha canviat gaire d'objectius i es planteja els mateixos reptes que el febrer passat: «adaptar-nos en aquesta nova categoria, aprendre i, si pot ser, estar al capdavant ja des de la primera cursa». Si manté el nivell de pilotatge que va assolir l'any passat, la manresana té moltes possibilitats de complir els seus reptes i, qui ho sap, tornar a lluitar per un nou títol, un fet que afegiria encara més mèrit a la curta però reeixida carrera de Puntí sobre les dues rodes.