Una vegada més, Leo Messi va rescatar el Barça en un dia espès com el d´ahir al Vicente Calderón. El de Rosario va donar la victòria al seu equip amb un gol al minut 81 que serveix per mantenir totes les aspiracions a la lliga. Els blaugranes van sumar un triomf pràctic davant l'Atlètic de Madrid (1-2) sobrevivint amb un gran exercici de resistència i després, amb dos cops en atac, els dos amb una certa fortuna. El conjunt blanc-i-vermell va proposar molt però es va quedar sense res, i es va allunyar dels seus objectius; per contra, bon premi per a l'equip blaugrana, tot i que encara espera el seu millor nivell.
Els de Simeone van ser clarament superiors a la primera mitja hora, amb ambició i pressió. El Barça estava desfigurat. No tenia clara la sortida de pilota, aclaparat pel seu adversari, ni en la transició cap a l'atac. Quan va veure l'opció de contraatac, molt poques vegades, llavors sí que va aparèixer Messi, connectant amb Neymar i espantant el seu rival.
Ja havien passat 30 minuts de incontestable domini de l'equip blanc-i-vermell. No es va moure el marcador, unes vegades per les intervencions de Ter Stegen, que va volar per aturar un xut de Griezmann i que va estar oportú unes quantes vegades per frustrar la passada final dels locals; una altra per l'aparició vital d'Umtiti i unes quantes més perquè a l'Atlètic li ha faltar un plus a l'àrea, el que separa el gol d'un rebuig o d'un robatori de pilota.
No existia el Barça fins que Messi va agafar una pilota a mig camp i va combinar amb Neymar per provar per primera vegada Jan Oblak, de tornada 75 dies després de la seva lesió. La pilota va acabar en gol, invalidat per una falta de Luis Suárez sobre el porter eslovè. Després va disparar amunt l'uruguaià, en un altre contraatac i Oblak va volar per repel·lir un llançament de falta de Messi; més tard va ser un cop de cap de Piqué; senyals de vida d'un conjunt blaugrana que no la tenia instants abans, que, tot i no jugar bé, sense reconèixer-se a si mateix, era capaç d'inventar ocasions de molt poc, gairebé del no-res. Els jugadors van marxar als vestidors amb l´empat inicial de 0 a 0.
El segon temps es va iniciar amb una passada perfecta de Messi que no va aprofitar Luis Suárez. Aquesta acció va tenir la resposta immediata de Saúl, com a passador, i Griezmann, com a rematador, rebutjada per Ter Stegen, en un partit menys agitat, més equilibrat, amb el Barça més ficat, més a prop del seu nivell.
Els de Luis Enrique tenien més la pilota, amb menys sofriment i, amb un toc de fortuna, després d'incomptables rebutjos dins de l'àrea blanc-i-vermella va permetre a Rafinha pescar amb la dreta el 0-1 en el minut 63. Una jugada a empentes i rodolons, però suficient per posar el partit a favor del Barça, i les sensacions es van invertir. Això fins al minut 70, quan amb un llançament magistral de falta de Koke Godín va pentinar la pilota per fer l'1-1, un nou empat per a un marcador que va desequilibrar al tram final Messi, de nou afavorit per un rebot, com en el primer gol de Rafinha, per revifar la lluita per la lliga.
