Pep Sánchez, un navarclí de 43 anys que treballa com a director i professor d’Educació Física a l’institut de Navarcles, viu la segona etapa en la gimnàstica, esport en què es va reenganxar fa tres anys. Fa poc temps va decidir tornar a competir, i en el seu primer campionat, la primera fase de la Copa Catalunya, que es va fer el cap de setmana del 4 i 5 de març a Salt, es va endur la victòria en la categoria de promoció 5 (la màxima categoria d’aficionats), contra rivals bastant més joves que ell. Ara, el seu proper repte és prendre part en les tres properes fases de la Copa i fer uns exercicis dignes.

Quan es va iniciar en el món de la gimnàstica artística?

Vaig començar al Gimbe quan tenia set o vuit anys sota les ordres de Martí Besora. Hi vaig ser fins als 14 anys, entrenant-me i competint fins al nivell estatal, però en aquella època o anaves a un Centre d’Alt Rendiment o havies de plegar, no podies fer gimnàstica com a afició. Jo vaig optar per la segona opció, ja que no volia dedicar tantes hores de la meva vida a aquest esport.

Però fa tres anys t’hi vas tornar a enganxar. Què et va motivar a fer aquest pas?

Va començar a sorgir quan vaig anar a l’Egiba per apuntar-hi el meu fill petit, i llavors em va tornar a venir ganes. Ho vaig comentar amb Xavi Casimiro i Lluís Márquez i em van dir que hi havia un grup d’adults. Llavors vaig decidir tornar-me a apuntar.

Et va costar tornar a recuperar un bon nivell?

No gaire, a mesura que m’entrenava m’acostava al nivell que tenia quan era petit. Al cap i a la fi és com anar en bicicleta, amb el temps no perds la tècnica, sinó que has de recuperar la forma.

I fa poc vas prendre la decisió de tornar a competir...

A l’inici em feia respecte i no m’hi veia, però al final els tècnics em van convèncer i vaig començar a preparar els exercicis.

I en el primer campionat ja et vas endur la victòria en promoció 5. T’ho esperaves?

No tenia ni idea del nivell dels meus rivals, però els nois de l’Egiba, que són més experts en competicions, van veure els meus exercicis i em van dir que tenia possibilitats.

Com et vas preparar per a la competició?

Els entrenaments me’ls organitzo jo i vaig a l’Egiba quan puc, però vull destacar les facilitats que em dóna el club per poder-me exercitar quan em va bé. Les setmanes abans de la Copa em vaig entrenar dos dies per setmana en sessions de poc més d’una hora.

Dels sis aparells de la gimnàstica, quin és el teu fort? I el que has de millorar més?

L’aparell en el qual puc destacar més és en anelles, ja que puc fer elements de força que, al mateix temps, als joves els costa més d’executar. En canvi, el que em costa més de millorar és en cavall amb arcs.

Quan acabis la Copa Catalunya al juny, tens la intenció de seguir competint?

Encara no m’ho he plantejat, i quan arribi el moment ja veuré si tinc ganes de competir o no. En tot cas, continuaré entrenant-me i fent gimnàstica fins que el cos em digui prou.

Creus que la gimnàstica és un esport prou reconegut entre la societat?

Crec que encara hi ha gent que es confon i no associa la gimnàstica amb els aparells, sinó amb altres coses. Tot i això, crec que és un esport accessible per a tothom, i a més clubs com l’Egiba estan ajudant molt a promocionar-lo al nostre territori gràcies a aspectes com la millora en la qualitat de les instal·lacions.

Quines han estat les persones clau en la teva carrera com a gimnasta?

Principalment n’hi ha hagut dues: Andreu Vivó i Martí Besora. L’Andreu va ser un dels motius pels quals vaig tornar a competir, vull fer-li un homenatge. D’altra banda, el Martí va ser el meu entrenador i vaig aprendre molt d’ell, li estic molt agraït.