Qatar i Xina, dos nou-rics que tornen a quedar fora del somni mundialista

El fracàs en la fase de classificació demostra que els diners encara no han pogut crear potències

29.03.2017 | 08:28
L´objectiu rodó segueix lluny per als xinesos.

El futbol xinès, que ha deixat en estat de xoc el món del futbol en els últims mesos a causa dels traspassos estratosfèrics que han protagonitzat els equips de la seva lliga, i el qatarià, organitzador del controvertit Mundial del 2022, van signar ahir un nou capítol d'una història d'impotència, malgrat els recursos. La derrota de Xina davant d'Iran (1-0) i la de Qatar contra Uzbekistan (pel mateix resultat) els deixa virtualment fora de la lluita per ser al proper Mundial de Rússia. Tot un fracàs per a dues federacions que estan invertint molts diners per fer del seu futbol una referència i que, de moment, no aconsegueixen que el seu país se situï entre els 32 millors del planeta.

Ni amb Lippi a la banqueta


El futbol xinès només ha estat present a un Mundial, el del 2002, i va ser perquè es feia a Corea i Japó i la Confederació Asiàtica disposava de més places. Al país més poblat del món, el govern liderat per Xi Jinping està fent grans esforços perquè el futbol sigui objecte de culte. S'ha introduït a les escoles perquè el nivell de base (la base és molt gran) sigui elevat, i d'aquesta gran quantitat de matèria prima puguin sorgir grans jugadors.

En les últimes dècades, la selecció ha tingut tècnics europeus experimentats com Bora Milutinovic, que ha entrenat cinc països diferents en mundials, entre ells la pròpia Xina, el francès Alain Perrin o l'espanyol José Antonio Camacho. En aquest cicle mundialista va apostar per Marcello Lippi, triomfador dues vegades de la Lliga de Campions asiàtica amb el Guangzhou Evergrande, un habitual dels mundials de clubs. Però ni així. La Xina és penúltima, amb cinc punts en set partits, d'un grup que lidera Iran, el seu botxí d'ahir, amb 17, seguit de Corea del Sud (13), Uzbekistan (12) i Síria (8). Fins i tot un país en guerra com aquest últim, i amb els mínims recursos, obté millors resultats.

Les autoritats xineses intenten que la crida de grans jugadors a la seva Superlliga, majoritàriament brasilers com Ramires, Hulk o Oscar, tot i que també d'altres països, com l'argentí Tévez o fins i tot el vilomarenc Jonathan Soriano, faci pujar el nivell dels seus jugadors. De moment, però, la seva competitivitat encara és baixa i el gegant segueix adormit.

A casa serà el primer


El cuer del mateix grup de la Xina és Qatar, un altre exemple que amb els diners no es compra tot allò que es vol. El país àrab organitzarà el Mundial del 2022 darrere de maniobres fosques per aconseguir-lo i de provocar que d'aquí a cinc anys s'hagi de canviar tot el calendari internacional. És complicat trobar un país amb menys tradició. Fins i tot veïns seus, com Aràbia Saudita, la Unió dels Emirats Àrabs o Kuwait, han estat abans en una Copa del Món. Ells debutaran en la fase final del campionat que organitzaran.

Qatar, a diferència de Xina, ha apostat per la nacionalització de jugadors. Ahir, en el seu equip titular, tenia dos brasilers, un de Cap Verd i un altre d'uruguaià. A la seva lliga hi ha jugadors que van a retirar-s'hi, com ara Xavi o Sergio García, i el seu seleccionador, el també uruguaià Jorge Fossatti, té un gran cartell internacional. Però tampoc no se'n surt. Té el problema de disposar d'una base petita de jugadors per les seves dimensions i, de moment, el seu projecte no sedueix les grans figures. Hauran de continuar gastant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema