Joan Carles Pié: «El repte és fer un equip jove i amb ambició, estic a gust en aquest terreny»

El tècnic, recentment renovat, demana al Cadí una base, una ala i una pivot de qualitat

18.04.2017 | 09:40
Joan Carles Pié va decidir acceptar el repte de seguir a la Seu d´Urgell

Sap que tindrà una primavera i potser un estiu de feina. De sondejar el mercat -situació que ja porta setmanes fent, juntament amb el vicepresident esportiu i director tècnic del club, Pep Ribes- a la recerca de basquetbolistes amb un present encoratjador i un futur millor. Dues setmanes després que el Cadí la Seu finalitzés la temporada a la Lliga Femenina 1 amb una certa decepció per no haver pogut entrar al play-off -"vist com havien anat els dos dar-rers mesos, en la segona volta, esperava poder fer un pas més"- Joan Carles Pié (Masnou, 1966) ha decidit acceptar la proposta de renovació d'un any més oferta pel club urgellenc. El tècnic masnoví afrontarà, doncs, el tercer curs, de la segona etapa, al capdavant d'un equip que preveu que s'haurà de reinventar de nou. Una vegada més.

Renovació després de quedar fora de les sis primeres places al final de la lliga regular.
Vam arribar al final a un bon nivell. Estàvem a un nivell per poder jugar el play-off. Però en el darrer partit vam fer el ridícul. No es va veure la realitat del que era l'equip.

Aigua passada, doncs. Què l'ha portat, dues setmanes després, a acceptar el repte d'entrenar el Cadí una temporada més?
El projecte té les mateixes similituds que el d'aquest curs que acabem d'acabar i que l'any anterior. Amb moltes limitacions. Però amb les directrius de fer un equip jove, un bon equip, amb ambició. I aquest és un terreny en el qual m'hi trobo a gust. L'esforç anirà per aquí: construir un equip que ens permeti progressar.

El segell Sedis, vaja.
És un criteri persistent. I una filosofia en la qual crec. Per tenir un grup implicat has de mirar d'agafar gent d'aquí. Sobretot per la implicació. Però, de vegades, la realitat és una altra, perquè no pots accedir a allò que voldries. L'aposta per jugadores joves està molt bé, però?

Però no sempre surt bé.
En tot cas, ja s'ha començat a moure el mercat en aquesta direcció. Hi haurà força canvis i tornarà l'aposta per jugadores joves, per descobrir nous valors.

La darrera plantilla sembla que es desmuntarà del tot. La major part de l'equip canviarà d'aires.
Si no és tothom, un tant per cent molt alt, no sé quin, no seguirà. Hi ha les limitacions que hi ha i es fa l'aposta que es fa. Hi ha jugadores que quan agafen un nivell i tenen unes perspectives, el que se'ls pot oferir a nivell econòmic és limitat. Que hi hagi baixes és previsible.

Nogaye Lo i Marta Montoliu tenen contracte. Ha parlat amb la resta de jugadores?
He parlat amb totes. I els inputs són una mica aquests. A les jugadores més consolidades el projecte se'ls queda petit. O busquen altres opcions o altres reptes. S'està intentant buscar entre les jugadores joves que hi ha al mercat. Hi ha un altre mercat al qual nosaltres no podem accedir.

Georgina Bahí i Belén Arrojo molt probablement seguiran els passos de Tania Pérez. Andrea Vilaró és la jugadora a qui s'ha ofert renovar amb més opcions d'acceptar?
L'Andrea penso que sí que continuarà, encara que no ho sé amb seguretat. Tinc molts dubtes. A part de la Tania, que ja es veia venir d'una jugadora que portava sis anys al club, ningú no ha manifestat res. Per tant, no hi ha cap decisió ni segura ni definitiva. Però amb la temporada que algunes han fet, han rebut ofertes.

Vostè va quedar molt satisfet del rendiment, dins i fora de la pista, de l'alemanya Svenja Brunckhorst. També té proposta per continuar. La veu tornant a la Seu?
Amb l'Svenja hi tinc molt bona relació, fins i tot personal. Hi ha peces que poden encaixar, que poden acceptar, si altres també s'adhereixen al projecte. L'Svenja és allà. Pot encaixar, pot tornar. Però també té altres coses.

Per la implicació que mostra, a vostè li agrada el producte nacional. Si poden ser jugadores catalanes, millor. Furgarà en el mercat universitari americà, on cada vegada més basquetbolistes finalitzen la seva formació acadèmica?
Aquest és un mercat molt interessant. Avui en dia, les joves jugadores acaben els seus cicles formatius aquí i després miren de fer el salt a Estats Units. Per qüestions d'idioma, de formació, de poder-ho combinar amb el bàsquet... És un bon lloc per fixar-nos. Hi ha jugadores amb un cert nivell, amb una certa experiència. És clar que la competició d'aquí és molt més forta, però és un lloc del qual ens hem de nodrir.

N'hi ha per dies, abans de saber el disseny final de l'equip.
Esperarem una definició de les jugadores que tenim. El procés no és ràpid. Tot just acaba la temporada i comença a moure's el mercat. Ara, el que movem és molta informació.

Però, a banda de l'aposta per la joventut, que ja li agrada, alguna cosa deu haver demanat?
Seria molt suïcida i arriscat fiar-ho tot a jugadores joves, per molta gana que tinguin. Necessitem certa experiència i certa qualitat. He demanat tres jugadores d'experiència. Una base, una aler i una pivot. I la resta ens nodrirem de gent que pugui créixer, que pugui progressar.

Amb tots els respectes per a Andrea Vilaró, Marta Montoliu i Nogaye Lo, no deuen ser pas elles tres les jugadores experimentades de què parla, oi?
No, no són elles, parlo de jugadores amb més experiència i capacitat. Vostè em cita tres bones jugadores, però tres jugadores que en aquest moment es troben en progressió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema