Esperar un segon miracle seguit del FC Barcelona per superar una ronda de Lliga de Campions contra la Juventus de Torí semblava una missió gairebé impossible per al Barça, encara que hagués de marcar un gol menys que davant el PSG per empatar l'eliminatòria. La Juventus no és el conjunt francès. Els seus futbolistes han estat forjats en mil batalles i ho van demostrar anit al Camp Nou, on van construir un mur impossible de superar.
El Barça necessitava tres gols per intentar forçar la pròrroga, i Luis Enrique va pronosticar que en marcarien cinc, com va anunciar que en farien sis davant el PSG. Però anit, els dots d'endeví del tècnic van estavellar-se amb la defensa de la Juventus, que només havia encaixat dos gols en tota la Champions.
Els jugadors del Barça ho van intentar una i altra vegada, però tenien massa obstacles per superar. En el partit d'anada, les seves rematades sempre trobaven una mà salvadora del veterà Buffon. I ahir van ser els seus centrals, Bonucci i Chiellini, els que van amargar la vida al conjunt blaugrana. Sempre apareixien en el darrer instant per desviar xuts i centrades i evitar que el Barça pogués foradar la porteria italiana. Es creia que el més complicat seria marcar el primer, que després ja anirien caient la resta de gols. I qui ho pensés tenia raó: fer l'1-0 va resultar ser una missió impossible.
Aquesta vegada, el Barça va buscar la remuntada amb més tranquil·litat que davant el PSG, amb quatre defenses i un sistema de joc menys arriscat. Però la paciència com a idea de joc era mala consellera. Els jugadors sentien dins la necessitat de marcar gols a un equip gairebé insuperable, i semblava que els seus xuts es desviessin per por. Es van crear força ocasions de gol, però cap va acabar d'inquietar els italians ni, especialment, el seu porter, més exigit en l'anada.
Sortida valenta de la Juventus
El guió del partit era previsible, amb una Juventus tancada al seu camp, amb dues línes impenetrables. Però per evitar endarrerir-se massa aviat, Massimiliano Allegri va donar una primera consigna: sortir a atacar. Una intenció inicial que va durar un quart d'hora, temps suficient perquè els futbolistes de la Juventus trepitgessin un parell de vegades amb perill l'àrea blaugrana: en la primera, Higuaín va rematar alt; i en la segona, Piqué va tallar la centrada. Una acció que va desembocar en un contraatac del Barça mal finalitzat per Rakitic.
De fet, la majoria de jugades d'atac locals acabaven de la mateixa manera: després de superar un bosc de cames i de rivals, els xuts no trobaven la direcció correcta. Especialment imprecís es va mostrar Messi, que va tenir una de les millors i més clares ocasions de gol al minut 20, però va xutar a l'esquerra de la porteria de Buffon.
Costava tenir punteria en les rematades. La que sí que tenien els jugadors de la Juventus per donar puntades sense que l'àrbitre les sancionés. L'holandès Kuipers deixava jugar, fet que afavoria el pla de la Juventus d'interrompre el joc.
En canvi, la primera puntada a destemps d'un jugador del Barça va ser sancionada amb targeta: la va veure Neymar per defensar una patacada a Messi, que acabava de ser objecte d'una falta amb tall al pòmul inclòs en aterrar a la gespa.
A la represa, es va mantenir la tònica: cada vegada, atacs més aïllats de la Juventus mentre el Barça s'estavellava un i altre cop contra la defensa rival. No hi havia manera de trobar escletxes. I quan es trobaven, els xuts continuaven sense trobar el camí de la xarxa.
Tres davanters centre
Mitja hora abans del final, Luis Enrique va cremar totes les naus amb l'entrada de Paco Álcacer per Rakitic, que va provocar una acumulació de jugadors dins l'àrea. Al valencià i a Luis Suárez se'ls va sumar Gerard Piqué, erigit en estandard de l'èpica per buscar l'impossible. Però ni aquest canvi tàctic va permetre variar ni una coma del guió que la Juventus portava escrit de casa.
Buffon va poder donar emoció al partit, potser ja no a l'eliminatòria, amb una mala sortida que Messi no va saber aprofitar. I a mesura que passaven els minuts, la Juventus va continuar acumulant futbolistes per col·lapsar l'àrea: desapareixien del camp davanters i entraven defenses rocosos. Amb Barzagli sobre la gespa, Allegri va decidir matar el partit amb la seva BBC: Barzagli, Bonucci i Chiellini.
El Barça ni tan sols va poder marcar el gol de l'honor, que va reclamar unes mans clares d'Alex Sandro dins l'àrea el darrer minut. L'àrbitre semblava mirar cap a una altra banda. Cap concessió a un equip que s'acomiada d'Europa amb la recança d'haver estat penalitzat per un mal partit d'anada.
