Kilian Jornet va començar, ara fa cinc anys, el projecte de pujar les muntanyes més incòniques del planeta dins d'un repte que ell va anomenar Summits of my Life (Els cims de la meva vida). No només volia pujar a aquestes muntanyes representatives de cada continent, sinó que volia batre-hi els respectius rècords d'ascens, ser la persona que ha trigat menys a pujar i baixar de cadascuna d'elles.

Va començar a la serralada del Mont Blanc, on va fer la seva travessa, amb sortida i arribada a una localitat, Chamonix, que és com casa seva, i també va pujar a un dels cims emblemàtics dels alps, el mont Cerví, nom amb el qual és conegut per la comunitat de parla italiana de Suïssa. Els de parla alemanya l'anomenen Matterhorn, tot un símbol del país helvètic. A més, també ha fet el Denali, una muntanya coneguda anteriorment com a mont McKinley, a Alaska, la més alta d'Amèrica del Nord, amb 6.168 metres, i posteriorment va afrontar amb èxit l'Aconcagua, entre Argentina i Xile, de 6.960 metres. Allà hi va batre el rècord, tot i que va ser superat poc després pel suís-equatorià Karl Egloff.

Durant tot aquest trajecte, l'únic que se li ha resistit ha estat l'Elbrus, la muntanya més alta d'Europa, situada al Caucàs, a Rússia, de 5.642 metres d'alçada. Les condicions meteorològiques més que adverses, amb neu i vent, van provocar que hagués de girar cua quan només li faltaven 300 metres per arribar al cim. En aquell moment, el 2013, va declarar que no sabia si hi tornaria. Ara, un cop fet realitat, un any més tard del que s'havia plantejat inicialment, el somni del rècord de l'Everest, segurament no voldrà deixar en blanc el darrer repte de Summits of my Life.