El Barça estava obligat a guanyar la Copa del Rei i ho va aconseguir sense fer gaires escarafalls. En un partit lent, massa dur per part del rival i amb poques accions per al record, l'era Luis Enrique s'acaba amb la mateixa sensació amb la qual s'ha viscut la darrera temporada de l'asturià a la banqueta, la que mostra un conjunt amb bones individualitats però amb un joc poc convincent en moltes fases. Només les excessives puntades de peu de l'Alabès van fer encendre un Messi que va resoldre el duel quan va voler, amb un gol a la mitja hora i amb una acció que va propiciar el gol d'Alcácer. La Copa serveix per salvar mínimament l'any i per iniciar una pretemporada que, després de la celebració, ja comença dilluns amb la previsible arribada d'Ernesto Valverde a la banqueta.

La primera part no va ser rara, sinó el següent. Entre que el terreny de joc relliscava, la pilota feia efectes, es va estar el partit tallat durant cinc minuts perquè Mascherano es va obrir el cap i es va fer mal a un genoll en un xoc amb Marcos Llorente i les puntades de peu d'un sobreexcitat Alabès, gairebé no hi va haver joc. Pellegrino va voler sorprendre amb la mateixa defensa de cinc gràcies a la qual va guanyar en la tercera jornada de lliga al Camp Nou. Aleshores, però, al Barça no va jugar Messi des de l'inici. Ahir el va patir, i de debò.

L'Alabès va fer la tàctica de posar nou jugadors davant de Pacheco i sortir en contraatacs impulsats per Édgar Méndez o els dos laterals, amb l'incordi Deyverson davant. Va tenir la primera arribada en un doble xut de Theo i Kiko Femenía que no van trobar porteria i, després d'un cop de cap d'Alba a fora a passada de Messi, el joc es va aturar per la lesió de Mascherano, que va desembocar en André Gomes de lateral.

El partit no agafava ritme i, a més, els bascos mostraven massa duresa, sobretot un Manu García que hauria merescut, per la duresa innecessària d'algunes entrades seves a Messi i Iniesta, no haver acabat ni la primera part. És en aquests moments quan, del no-res, sol aparèixer el crac. Messi, que ja s'havia endarrerit per entrar en contacte amb la pilota, la recull a la línia de mitjos i combina amb Neymar. Aquest li torna i l'argentí la clava lluny de l'abast de Pacheco.

El més difícil ja estava fet, però aleshores Cillessen va voler donar possibilitats a l'Alabès. Ja abans del gol s'havia menjat un xut d'Ibai que havia acabat al pal i s'havia passejat per damunt de la línia. Al minut 33, es va situar de manera infame dar-rere de la barrera i es va empassar el bon xut de Theo Hernández pel seu costat.

Descompte decisiu

Amb l'empat, l'Alabès va seguir atrinxerat i repartint estopa. Messi i Rakitic van xutar prop de la porteria de Pacheco. El Barça es va estabilitzar i va aprofitar dues transicions per sentenciar el partit abans del descans. En el darrer minut, una acció conduïda per Neymar va acabar en Messi. Aquest va cedir a André Gomes qui, en la seva primera incorporació a l'atac, va fer la passada de la mort. Alcácer no va tocar l'esfèrica però sí Neymar, qui, en més que presumible fora de joc, va desequilibrar el partit.

Faltaven tres minuts d'afegit per la lesió de Mascherano i Messi encara no volia anar a descansar. Va fer la diagonal de tota la vida, va marxar de tothom i va deixar anar una passada interior fantàstic que un Alcácer, aquest cop sí habilitat, va transformar en el 3-1 que deixava les coses molt clares. Dos cops havien deixat mig KO el Glorioso, nom amb què és conegut l'Alabès, que veia com una bona primera part acabava amb dos gols de desavantatge en el marcador.

Mal joc i duresa

Perquè la segona part va sobrar. Entre la calor que feia ahir al Calderón i les poques ganes del Barça de fer més sang, ja que segurament els blaugrana també han arribat justos al final de la temporada, es va desembocar en 45 minuts d'anar passant el temps. Els vitorians van avisar aviat amb una falta d'Ibai Gómez que va anar alta per poc. Tot seguit, Alcácer va rematar una centrada de Messi i Pacheco va respondre amb una bona intervenció.

Aquest inici fulgurant no va tenir res a veure amb el que va succeir després. Després de l'enèsima falta d'Edgar Méndez, un altre opositor a ser expulsat, a Iniesta, el relleu el va agafar Rubén Sobrino, que va tenir l'estranya virtut de fer perdre els papers a Messi després d'un cop de colze i una empenta al seu amic Neymar.

Enmig de batalles puerils, l'única cosa que va tenir cert mèrit de la darrera mitja part de la temporada estatal va ser la reaparició d'Aleix Vidal un mes i mig abans del temps previst i alguna arrencada de Messi, que tampoc no necessitava fer grans esforços en un duel enllestit des de feia estona. Fins i tot, en el descompte, va semblar que a Busquets li feia vergonya marcar un gol cantat, sol davant de Pacheco.

El Barça tanca la temporada amb un títol, però amb la sensació que cal aturar una dinàmica descendent. De moment, però, toca celebrar-lo, ni que sigui poca cosa.