Amant dels llibres, la fotografia i el futbol, el nou entrenador del Barcelona, Ernesto Valverde, assegura que li agraden els equips amb enginy i té clar que l'èxit d'un equip depèn de la gestió del grup.

Al llarg dels anys, el "Txingurri" ha plasmat una fotografia que el defineix com un entrenador de personalitat senzilla que al seu torn destaca pel seu lideratge, marcat per l'aposta per un futbol d'atac i en el qual els jugadors són els veritables protagonistes.

Aquestes són les seves idees sobre el futbol tal com ha explicat en diferents entrevistes al llarg de la seva trajectòria com a tècnic:

- Joc ofensiu: "M'agrada que el meu equip sigui protagonista. Li dono molta importància al tema de les ocasions, perquè l'equip que crea les oportunitats és el que domina el partit".

- Quin tipus de futbol li agrada?: "M'agraden els equips que tenen alguna cosa. Quan veus que tenen 'xispa'".

- Quin tipus de futbolistes?: "A mi no m'agrada jugar amb futbolistes gaire lineals a les bandes. I és curiós, perquè jo era un extrem nat, un jugador de banda, però no m'agraden els extrems que arriben, entren per la banda i se'n van. Prefereixo els que tenen capacitat per jugar per fora i, després, poden entrar per dins".

- Com gestionar els grups?: "Aquí radica gran part del misteri que un equip funcioni o no. Que el grup vegi que tu els ajudaràs a ser millors. En el mateix moment que entres al vestidor ja t'estan examinant i valorant".

- Com és el seu tracte amb els jugadors?: "No és una cosa premeditada de dir que seré ser discret perquè així m'anirà bé. Quan li dius una cosa a un jugador té a veure que el sents de veritat".

- Individualitats i joc d'equip: "Els col·lectius admeten molt bé les individualitats que et solucionen les coses, perquè els beneficia i ho incorporen com una fortalesa seva".

- La pedrera: "No em resulta difícil pujar jugadors del filial en clubs que aposten per la pedrera. El que és difícil és que juguin cent partits amb el primer equip".

- Direcció de grans equips: "Estar en un club de gran excel·lència, un equip que sempre vol guanyar, pot ser molt esgotador per a algú. Tres anys és molt temps al futbol".

- L'ofici d'entrenador: "És de molt risc. Quan les coses van ben tot el món et pregunta si és per sempre i tu saps que no. Depenem dels resultats".

- De jugador professional a entrenador: "Ajuda a entendre la psicologia del futbolista. L'exfutbolista té l'avantatge que ha conegut un vestidor però, en el fons, el jugador el que vol veure és que tu l'ajudaràs".

- Les seves referències a les banquetes: "No sóc d'ídols. Cruyff m'ha ensenyat coses, com altres entrenadors, i he intentat agafar el millor de cadascun d'ells".

- La seva relació amb altres entrenadors: "Em porto bé amb tots els entrenadors, encara que tinc més afinitat amb els quals conec, com Eusebio o Mendilibar, que hem jugat junts, o amb Unai Emery, perquè hem coincidit moltes vegades".

- La seva relació amb els presidents: "He tingut sort amb els presidents que he tingut, fins i tot amb alguns que pugui semblar que no m'hi porto bé. Però realment m'hi porto bé i tinc bona química".

- Les sensacions després de perdre un partit: "Les derrotes sempre són angoixants. En aquells moments sents l'aclaparament de no saber si se't presentarà una altra oportunitat. Aquella sensació que tens del moment just per guanyar, i el neguit que et deixa quan perds".

- La imperfecció del futbol: "El futbol, igual que la vida, no és exacte. A vegades un jugador et sembla perfecte, el fitxes, i al cap de dos dies de tenir-lo al vestidor t'adones que t'has equivocat. I, en canvi, altres amb els quals igual no comptaves t'acaben convencent. Al final, la competició et va posant al teu lloc".

- Hi ha vida més enllà de la pilota: "La felicitat no depèn del futbol. El futbol és per gaudir".

- No sol donar entrevistes: "No m'importaria concedir-ne alguna de tant en tant. El problema de les entrevistes és la competència que hi ha entre els mitjans i, al mateix temps, hi ha tants mitjans que has de parlar amb tots i al final et repeteixes".

- La seva passió per la fotografia, una dels seus grans aficions -va arribar a publicar un llibre 'Medio tiempo' de fotos en blanc i negre preses entre el 2004 i el 2012-: "Sóc un tipus curiós. M'agrada veure les coses. Mirar sempre per l'angle que ningú repara i buscar alguna cosa que potser ningú ha vist. No volia publicar el típic llibre del futbolista famós. Tampoc pretenia que fos complaent. No desitjava un llibre fàcil".