Mercè Mas, una tiradora de 60 anys resident a Roda de Ter, té una àmplia trajectòria en el món del tir en la modalitat de carrabina. Ha participat en competicions de molta importància, com ara els mundials de carrabina els anys 2014 i 2016. Ara, Mas està centrada a preparar els darrers campionats catalans i estatals de les properes setmanes.

P Quan es va iniciar en el tir?

R Quan era petita no teníem armes a casa, però als 15 anys, quan vaig conèixer el meu marit, el Josep, ja em vaig introduir en aquest món. Anàvem al riu i, amb una llauna o una pedra, fèiem punteria. Anys després, el Josep va anar al club de tir de Vic, però jo no podia tirar, ja que havia de cuidar la quitxalla. Més tard, ens vam fer socis del CTP Manresa, un club on he perfeccionat la meva tècnica de tir en aire comprimit gràcies a Lluís Lorente.

P En la seva llarga trajectòria ha pres part en moltes competicions. Quines han estat les més importants per a vostè?

R Sens dubte, els dos mundials del 2014 i 2016 en BR-50, van ser una experiència enriquidora. També vaig guanyar una Copa President i una Copa Generalitat.

P Com va anar la seva primera experiència en un mundial, el 2014 a França?

R Era el primer cop que s´hi presentava un equip espanyol, i vam veure que la majoria de països anaven més preparats. Per exemple, alguns portaven molinets per controlar el vent, i això els ajudava bastant. Érem 60 competidors i vam estar tirant durant vuit dies. Personalment, la primera tirada em va anar molt bé, però després el meu rendiment va baixar per la pressió que tenia. Un fet que em va agradar és que el guanyador va ser un australià de 82 anys. Això demostra que en el tir l´edat no és tan important com en altres esports.

P Dos anys més tard, a Lisboa, ja devia anar una mica més tranquil·la i preparada.

R Sí, llavors ja hi vam portar ventiladors per controlar el vent. Érem menys gent, i vaig acabar molt contenta de l´actuació. P Quins són els seus objectius de final de temporada?

R Ara falten tres competicions importants: el català de F-Class i els estatals de F-Class i BR-50. En totes elles intentaré aprofitar el meu bon moment per fer-hi un bon paper i intentar guanyar.

P De moment només tira en carrabina i no ha provat el tir amb pistola. Com és?

R No tinc gaire temps, i prefereixo centrar tots els meus esforços en la carrabina. Tot i això, m´agradaria provar algun un recorregut de tir IPSC amb pistola.

P Quanta estona dedica a entrenar-se?

R En la modalitat d´aire a 10 metres m´entreno una hora cada dia, ja sigui als camps de tir o bé a casa, on tinc un espai habilitat.

P Quins són els aspectes més importants a l´hora de tirar?

R Un dels més importants és la concentració, ja que si penses en altres coses és impossible que et surti una bona tirada. A més, la concentració també em va ajudar en la meva feina com a grangera.

P Quin és el seu punt fort com a tiradora?

R El meu punt fort és la confiança en mi mateixa, i espero no perdre-la mai. Un altre fet que m´ajuda en els campionats és tirar amb carrabina dretana sent esquerrana, m´hi sento còmoda.

P Com veu el nivell de tir a la Catalunya Central?

R Crec que és bo, i el CTP Manresa és una de les entitats que està més avançada. Per millorar encara més, crec que ens faria falta un camp de 100 metres.

P Per què creu que el tir és un esport poc practicat?

R Hi ha gent que pensa que el tir és agressiu i violent, i jo animo a tothom a provar-ho perquè vegin que realment no és així.

P A més de tiradora, també és entrenadora de l´escola.

R Sí, tenim deu nois i noies, i aviat se n´hi afegirà algun més. Ens entrenem els dimarts i els divendres, i n´estic molt satisfeta.