«És una casualitat que jo practiqui el retrorunning. Jo he fet esport tota la vida, gimnàstica artística, ballet, fitness, aeròbic, tennis, natació, i l’any 2000 vaig descobrir les curses populars i l’atletisme. Després de col·leccionar curses de tots tipus, l’any 2007, buscant noves carreres on pogués anar, vaig trobar-ne una de retrorunnig. Hi havia caps de setmana que feia fins a sis curses i no vaig donar gaire importància a la troballa perquè pensava que era una prova més. Vaig anar al lloc i em van dir que havia de córrer enrere; la veritat és que em va semblar increïble, no m’ho creia, però vaig participar-hi igualment. Ho vaig passar molt malament però vaig acabar». Aquest va ser l’inici. Des de llavors, l’olesana Sandra Corcuera és l’única atleta espanyola que participa en les competicions de retrorunnig d’alt nivell.
Evita moltes lesions
«Després de participar en la primera cursa de retrorunnig, un cop a casa, em vaig posar a investigar sobre aquesta especialitat esportiva i vaig llegir que als Estats Units, metges, entrenadors i atletes, utilitzen córrer enrere com a mètode de prevenció i de recuperació de lesions. Jo precisament em lesionava molt sovint i vaig començar a incloure entre 10 i 15 minuts el retrorunnig en els meus entrenaments i, com que certament van disminuir els problemes físics, ja no ho he deixat», apunta Corcuera, que afegeix que «fent cross i curses en ruta, les lesions no em deixaven millorar».
Com a esport, el retrorunnig va néixer el 2005 quan atletes alemanys, suïssos, francesos i austríacs van fundar la International Retro Running Association (IRRA) per fomentar l’especialitat i crear els mundials; els primers es van fer a Suïssa el 2006 i des de llavors s’organitzen cada dos anys; els darrers van ser a Alemanya i els propers, a Irlanda, el 2018. Les proves de retrorunnig van dels 100 als 10.000 metres en pista i la mitja marató en ruta.
Primer mundial
Quan el 2012 es van fer els quarts mundials, vaig decidir preparar-me i com que vaig aguantar bé els entrenaments hi vaig anar i vaig guanyar el meu primer campionat del món, i ja tinc cinc títols a la butxaca en distàncies de 3.000 a 10.000 metres en tres participacions el 2012, el 2014 i el 2016.
Fa pocs dies, Sandra Corcuera va guanyar el campionat d’Itàlia en ruta; aquest estiu, la intenció de l’olesana és tornar a competir a Itàlia com a pas previ al gran objectiu, que no és cap altre que el Mundial del 2018 a Irlanda, en el qual mirarà de participar en la modalitat de mitja marató. «A Espanya, el retrorunning encara no està reconegut com a esport, tot i que la Federació Espa-nyola d’Atletisme i el Consejo Superior de Deportes i, en especial la seva secció d’esport femení, segueixen, per les xarxes socials, els meus resultats i els meus progressos. Tot i això, he d’aclarir que no rebo diners de cap institució pública i tot i que he sortit força als mitjans, sóc una esportista amateur. En aquest sentit vull agrair el suport dels meus espònsors, Vacorino, InfliSport, Skechers, Tom Tom, la Casa de la Luna Media, Doppio Slavo, Slastik Sun, Sunka Sport i també el de la meva nutricionista Anna i el doctor Gabriel Lupó, de Mediesport, metge de l’Espanyol i del CAR de Sant Cugat».
Sis dies d’entrenament
Sandra Corcuera s’entrena entre 2 i 3 hores sis dies a la setmana «amb sèries, tirades llargues, canvis de ritme; també faig tècnica de carrera i molts abdominals». A partir dels seus èxits «cada cop hi ha més gent interessada en el retrorunning i cada dia hi ha més persones que contacten amb mi per mirar d’incloure aquesta pràctica en els seus entrenaments; també diversos organitzadors miren la viabilitat de fer curses d’aquesta modalitat, tot i que ara mateix només són projectes, res en ferm».
El retrorunning, on està més consolidat, és a «Alemanya, amb clubs i associacions. Allà hi ha els millors atletes del món i tenen pràcticament tots els rècords del món; a Itàlia també tenen la seva pròpia federació, que organitza els campionats estatals i un circuit de curses durant tot l’any. A Irlanda ense-nyen el retrorunning a les escoles. Igualment també està molt implantat a Cuba, Estats Units, Veneçuela, República Dominicana, Àustria, Xina, Taiwan, etc. Ara bé, com a anècdota, molts d’aquests països m’han donat les gràcies per la repercussió que té el retrorunnig al món gràcies a mi, una cosa que em fa molt feliç», diu Sandra Corcuera.
