Havia estat desaparegut i gris una bona part de la temporada. Però anit, Rudy Fernández va mostrar la seva millor versió, aquella que ara tant costa de veure pels seus problemes físics, i va liderar el Reial Madrid per sumar el primer punt en la final de la lliga Endesa, davant d'un València Basket molt lluitador, que va plantar cara fins als darrers minuts.

Rudy Fernández va tornar a oferir la seva versió de jugador total: va anotar 19 punts i va tornar a ser un malson en defensa, amb la seva activitat. I al seu costat va trobar el suport de l'incombustible Sergi Llull. L'exmanresà va ser el màxim anotador madridista, amb 20 punts, i va formar un tàndem demolidor amb Rudy.

De fet, el Reial Madrid va viure de l'encert dels seus exteriors: Taylor va sumar 12 punts, mentre que Randolph (3) i Ayón (6) van estar molt més apagats. Feina tenien a contenir els pivots del València, els millors del conjunt de Pedro Martínez: 13 punts per a Luka Sikma i 19 per a Bojan Dubljevic, la gran estrella taronja. El santpedorenc Rafa Martínez, més discret, només va sumar 6 punts en 10 minuts de joc.

Rudy Fernández va ser el gran protagonista a l'inici, amb 8 punts, per comandar la bona arrencada blanca. Però el València, que venia llançat després de superar el Baskonia a semifinals trencant el factor pista, va aconseguir posar-se davant en el marcador (12-18). Ho va repertir també al final. Però en tots dos casos l'avantatge s'acabaria esfumant.

El Madrid reaccionava al segon quart per obrir una petita escletxa en el marcador (40-33). Però el València es negava a sortir del partit i protagonitzava una petita remuntada que Bojan Dubljevic rematava amb un triple sobre la botzina del descans per empatar el partit (43-43).

Intercanvi de parcials

La segona meitat començava amb Llull agafant les regnes del Madrid i del partit per situar el 52-45 en el marcador. Era l'home més clarivident del seu equip en atac. Però li faltaven ajudes per acabar de trencar el marcador. I el València tornava a empatar amb un parcial de 0-7. I encara tindria temps d'avançar-se de nou. Era ja a l'inici del darrer quart (69-70).

L'equip de Pedro Martínez havia sobreviscut gràcies a la gran feina de Dubljevic, el millor interior del partit. Un jugador tocat per una vareta en aquest tram final de curs. Però amb el seu encert no n'hi va haver prou per fer saltar la banca del Wizink Center, com han rebatejat el Palacio de los Deportes del Madrid.

L'aparició final de Llull i Rudy va decantar la balança per al Madrid. Entre els dos van signar un últim parcial de 7-0 que trencava el partit i deixava sense poder de reacció els valencians.