Ara fa quatre anys Ferran Terra es preparava per afrontar una temporada olímpica. Faltaven vuit mesos per als Jocs de Sotxi, la seva segona cita d'aquestes característiques després de la de quatre anys abans a Vancouver. A la ciutat canadenca havia estat 27è en el Supergegant i a la russa va quedar 25è a la Supercombinada com a millor resultat. Poques setmanes després de tornar a casa sorprenia amb la notícia que deixava l'esquí alpí d'elit i passava a l'esquí cros. Ara, quatre anys després, ja no competeix professionalment, però sí en l'esport amateur. Ara és lateral esquerre del CF Puigcerdà, el club de la seva vila, amb el qual ha ascendit de Quarta a Tercera Catalana després de superar una promoció.
En aquest cicle olímpic gairebé complert, ja que el febrer vinent hi torna a haver Jocs a la ciutat sud-coreana de Pyeongchang, Terra s'ha hagut de resituar. Ara, amb 30 anys, entrena un grup de nois del Club Esquí Llívia i vol transmetre als més joves la seva experiència mentre reimpulsa el futbol a la capital cerdana.
Pas per Xile
L'exesquiador cerdà explica que l'hivern del 2014, quan va decidir deixar l'esquí alpí, «vaig apostar per l'esqui cros amb la intenció d'aconseguir els èxits que pensava que ja no arribarien en l'alpí». Però es va trobar en una situació de difícil sortida ja que «necessitava diners per obtenir resultats, per pagar els viatges i el material, però si no feia resultats no obtenia ajudes de la federació. Era un peix que es mossega la cua». A més, durant els primers mesos «em vaig lesionar i això ho va complicar tot una mica més».
Va ser aleshores quan «va arribar una oferta de la Federació Xilena d'Esquí perquè entrenés el seu equip d'esqui cros. Em coneixien de la meva etapa d'alpí i van pensar que podia ser útil». El periple amb els sud-americans no va ser pas dolent. «Vam portar els nois a entrenar a Espanya i fins i tot vam classificar-ne un per a una final del Mundial júnior». Solia passar els estius d'aquí, hivern a l'hemisferi sud, a Xile i l'experiència va durar fins a l'any passat. En aquest moment, dificultats econòmiques de la federació i també afers personals el van fer tornar a Puigcerdà a viure.
El cuquet del futbol
Ja restablert definitivament a la Cerdanya, Terra va començar a treballar com a entrenador de nens del Club Esquí Llívia i aleshores li va sorgir una altra possibilitat. «Coneixia tres o quatre amics que jugaven al Puigcerdà de futbol i em van proposar que hi jugués. Vaig anar a entrenar algun dia i de seguida em van fer fitxa». Això va ser la temporada passada, i aquesta, ja establert a l'equip, «ens vam posar líders a l'inici gràcies a una gran defensa. Després vam pagar els rigors de l'hivern a la Cerdanya i vam fer una baixada, però ens vam mentalitzar que calia acabar bé i hem pogut pujar després de la promoció contra el Bigues». Terra es mostra «content d'haver ajudat a recuperar l'afició a Puigcerdà. Hi ha gent que ve ara que em diu que feia vint anys que no venia». La seva etapa d'equiador «m'ha ajudat en la potència. Vaig bé de cap i tinc un bon xut. A més, en la promoció he donat suport als companys per suportar la pressió. He estat en Jocs i mundials i segurament ho puc gestionar millor».
