A part del futbol, la gran motivació de Ferran Terra a l'actualitat és la seva feina com a entrenador de nens i nenes al Club Esquí Llívia. Setmana rere setmana s'adona com evolucionen els seus pupils i aquest fet permet al ceretà seguir amb una tasca que pot donar fruits en el mitjà termini.

L'exesquiador olímpic explica que «ara no tinc tant contacte amb l'esquí d'elit i m'he tancat bastant en la meva feina amb els nois. Vaig arribar a un club que tenia un o dos nens amb possibilitats i en els últims campionats vam obtenir una desena de podis. Vam ser l'entitat que en va fer més. La millora ha estat molt evident».

Terra destaca el bon ambient que hi ha al club com a clau a l'hora d'explicar aquesta millora. «Els pares m'ajuden molt en la meva feina diària. L'any passat, a més, vam incorporar un coordinador que també permet fer millor la feina». El seu mètode de treball es basa en la imitació. «De vegades oblidem que quan som petits ens expliquen les coses, com fer-les, i al cap de cinc minuts les hem oblidat. La meva manera de funcionar és que els nois m'imitin. Els dic que es posin darrere meu i facin el que faig jo, i és així com aprenen».

Millor que ell mateix

Aquesta feina està aportant al ceretà un bon nombre de satisfaccions. Moltes vegades «penso que quan jo tenia la seva edat no esquiava pas tan bé, tot i que tampoc no recordo gaire com ho feia, aleshores». Ara bé, en el moment d'aventurar si poden arribar a l'elit, és prudent. «És complicat per molts factors. Fins a infantils arriben bé, però llavors fan falta ajuts i no sé si s'està convençut d'invertir diners en ells perquè puguin evolucionar». Això sí, de matèria prima, n'hi ha. «Tenim algun nano de deu anys al qual miro i em meravello de com de bé ho fa». L'afició també els ha fet ampliar el nombre de dies en què practiquen de manera voluntària. «Entrenem dilluns i divendres, però molts d'ells venen dos dies més».

A part de la seva tasca, també pot matar el cuquet de practicar esquí. «M'he apuntat a campionats d'entrenadors i en l'últim vaig quedar cinquè». L'esperit competitiu es manté intacte.