El València Basket, capitanejat pel santpedorenc Rafa Martínez, es pot convertir demà en el campió de la lliga Endesa. Si hem de fer cas de la superioritat amb la qual va derrotar ahir el Reial Madrid, en una Font de Sant Lluís entregada als seus colors, no hi hauria d'haver emoció favorable als locals. Però el Reial Madrid té recursos suficients per aixecar la situació, malgrat que ha arribat a final de temporada força fos físicament després del gran esforç fet a la llarga Eurolliga.

Segurament per evitar els problemes dels principis de partit anteriors, en què el rival es va avançar en el marcador amb avantatges fins i tot significatius, el Reial Madrid va sortir en aquesta ocasió més connectat i va assolir els primers avantatges clars. Laso va fer jugar una formació eminentment física, amb Maciulis de tres i Reyes i Ayón a l'interior, i el domini del rebot li va permetre ràpides transicions i alguns punts fàcils. Amb Llull entonat i amb bones aportacions dels homes que van sortir des de la banqueta, com Doncic, els blancs es van escapar amb un clar 11-21.

El València, però, no s'enfonsava. Va aconseguir que la diferència no superés mai aquests deu punts i, després d'un triple de Guillem Vives, va començar l'operació persecució en el marcador. Els homes de Pedro Martínez es van basar en l'habitual bon rendiment de la seva estrella, Bojan Dubljevic, ben secundat aquest cop per un Will Thomas que no podia ser aturat pels madridistes. Així, tres triples seguits, dos de San Emeterio i un de Diot, van situar l'empat a 30, i una safata de Rafa Martínez va permetre als locals arribar al descans amb un mínim avantatge (36-35).

Sense oposició

El Madrid havia deixat escapar l'oportunitat d'escapar-se en el marcador i ho va pagar. Perquè la segona meitat va ser de clar domini valencianista, amb una gran direcció de Diot, una important defensa sobre els tiradors blancs, que no van estar tan afortunats (el Madrid va acabar amb un 7 de 30 en triples) i amb molta efectivitat a l'altra banda. Homes com San Emeterio i Vives, aquest amb punts en els moments determinants, van començar a obrir el camp. Van passar dels deu punts a l'inici del darrer període (62-51) i aquest va ser el cop decisiu per al Madrid. Un gran Sikma i dos triples seguits de Sato van fer que el resultat s'eixamplés fins als 18 punts (77-59), un marcador que el Madrid ja va desistir de reduir.

L'equip blanc té 48 hores per refer-se de les dues darreres derrotes i tornar a portar la final al WiZink Center. Si no reacciona i no fa que més jugadors que no siguin Llull, Ayón o Doncic sumin, Rafa Martínez es convertirà en el primer capità bagenc que aixeca el títol de campió de l'ACB.