Jaume Ponsarnau va fer una aposta l'estiu passat. Després de ser bronze olímpic com a ajudant de Sergio Scariolo, va decidir acceptar l'oferta de Pedro Martínez com a tècnic ajudant del València. No se'n penedeix i ara és campió de lliga.

Ha estat un alliberament, aquest títol, després de dues finals perdudes?

Nosaltres ja valoràvem com un premi ser a la final després de deixar fora el Barça i el Baskonia. Un cop allà, però, vam sentir que podíem vèncer, sobretot perquè vam recuperar el nostre joc.

Una de les claus de la final va ser afrontar-la sense la pressió d'haver d'entrar a l'Eurolliga?

Aquest és un esport molt mental i nosaltres havíem arribat al final de la temporada regular una mica esgotats. Als play-off, però, hem trobat la inspiració necessària i ens ha ajudat.

També deu haver estat clau la rotació dels seus homes.

Ha estat essencial. Hem pogut tenir molts referents a la pista i tenir tots els jugadors en bona dinàmica. En el darrer partit estàvem esgotats, però vam trobar Romain Sato, amb qui ningú comptava, per agafar la responsabilitat en el moment decisiu.

I ara què, per a vostè?

Ara estic obert a totes les possibilitats. Vaig acceptar la proposta del Pedro i no me'n penedeixo. He conegut com treballa un gran equip com el València, he guanyat una lliga... però estic obert a qualsevol oferta.

Deu estar particularment content per Pierre Oriola, un home que vostè va portar a Manresa ja fa anys.

La densitat de població de campions de lliga de Tàrrega és molt alta. El Pierre és un exemple de com un jugador pot millorar si s'esforça. Va baixar a LEB, va créixer a Sevilla i ara ha explotat.