La primera expedició per a cecs als Alps escandinaus és guiada per un manresà

David Boix, de Manresa i guia de muntanya autònom, va prendre part d'aquesta meravellosa però a la vegada exigent aventura. Boix va ser un dels encarregats de fer complir el somni d'aquestes persones. «Ha estat una de les experiències més increïbles de la meva vida» explica el manresà.

L'expedició estava formada per 22 alpinistes, entre els quals es trobaven els quatre invidents que formaven part del primer Curs Superior de Muntanyisme per a Cecs i Adaptats de la Fundació UNED. Boix va ser contractat per l'empresa encarregada de la logística i la seguretat d'una expedició formada per alpinistes procedents de Catalunya, el País Basc, Extremadura, Múrcia i Madrid.

La trucada que ho canvia tot

«Volia provar una cosa diferent i no me'n penedeixo» afirma Boix, el qual un bon dia va rebre la trucada d'un amic per demanar-li ajuda amb aquesta expedició. «No m'ho vaig pensar dos cops» diu el guia bagenc que va decidir, sense dubtar, prendre part d'un viatge diferent de l'habitual.

El primer pas va ser fer una petita expedició de reconeixement, prèvia a l'ascens definitiu, per conèixer la zona i saber quines dificultats podrien trobar-se. En aquell moment, Boix no ho va veure clar. «Sincerament, no creia que tots poguessin arribar a dalt. Em vaig equivocar del tot» va ser el primer pensament que li va venir al cap. «No és una zona fàcil, hi ha moltes parets gelades, roques i la veritat és que per a nosaltres ja era difícil» destaca Boix.

Tot i això, el repte es va acabar complint en un ascens duríssim que es va completar en un total de 12 hores. «Si et dic que va ser l'escalada més dura, en l'àmbit psicològic, com a guia de muntanya no t'enganyaria» reconeix un Boix que va arribar totalment exhaust. Ara bé, afirma que l'esforç va valer la pena i s'endú «una de les experiències més enriquidores de la meva vida a nivell personal».

Sens dubte, el viatge va canviar el manresà en la manera de veure les coses. «Aquestes persones tenen uns valors diferents i una valentia d'allò més admirable. En cap moment vaig escoltar cap queixa per part seva» explica un Boix agraït a aquella trucada que, sens dubte, li va canviar la vida.

Un repte difícil i diferent

«L'expedició als Alps nourecs va ser la prova perfecta per demostrar que si un vol i hi creu, malgrat les condicions adverses, pot aconseguir el que es proposi», així defineix David Boix la seva experiència al Galdhopiggen.

Segons explica el guia bagenc, l'ascens va seguir un mètode diferent, tenint en compte les particularitats d'aquest. Així, es va dur a terme en grups de tres persones, unides una darrere l'altre mitjançant una barra direccional d'entre dos metres i mig a tres metres de longitud. Un guia amb capacitat visual encapçalava el grup, seguit a la barra per una persona totalment cega i, en el darrer lloc, un altre esportista amb discapacitat visual.

Gràcies a aquest instrument, el guia principal podia donar les instruccions de manera verbal i movent la barra, sempre col·locada al costat on es trobava la caiguda de la muntanya. En les pujades s'elevava la barra perquè les persones amb discapacitat visual sabessin a què s'enfrontaven en tot moment.

Boix va formar part de la primera expedició adaptada a persones cegues que es realitzava en l'àmbit mundial als Alps escandinaus. El seu objectiu principal era que aquest grup de persones invidents convisquessin en les mateixes condicions que es donen en qualsevol camp base i es formessin en les tècniques de progressió per la glacera, mesures d'autoprotecció i rescat.

La Fundació UNED pretenia fomentar diferents proves i reptes en els quals s'integrin esportistes amb discapacitat per aconseguir cada vegada més un grau d'inclusió a la societat. En aquest sentit, la iniciativa va estat capitanejada per Francisco Javier Bueno, coordinador tècnic del Grup de Muntanya de la ONCE de Madrid i director d'aquest curs. A més, en aquesta fita mundial també van col·laborar SMDos, PlasticsEurope, Laken, ONCE, Rodamunt, COMAEX (Plasencia, Cáceres), l'Oficina de Turisme de Noruega a Espanya i l'entrenador personal Alberto Mariani.

Emoció a flor de pell

Boix relata l'escalada a la muntanya noruega com una de les experiències més increïbles i emocionants de la seva vida. «El més sorprenent de tot no és que aconseguissin fer el cim, sinó que no van perdre el somriure en cap moment» explica el guia bagenc. «Quan vam fer el cim, un d'ells se'm va apropar i entre llàgrimes em va dir «gràcies». Va ser un moment inoblidable per a mi» recorda un emocionat Boix.

L'humor va estar molt present durant tot el viatge i va ajudar a fer que l'exigència de l'expedició fos més suportable. «Ens ho vam passar d'allò més bé. Recordo que sovint se'ns aprovaven altres alpinistes i ens preguntaven què estàvem fent allà amb aquelles barres. Vam viure moltes experiències i vam conèixer multitud de persones» exposa Boix.

Aquest esport per a persones amb deficiència visual està buscant un canvi de model per tal d'aconseguir integrar-se amb esportistes sense discapacitat i així trobar un grau més alt d'inclusió.