L'Igualada Calaf Grup ha anunciat aquesta setmana la renovació per un any del seu entrenador, Ferran López. Els anoiencs han tingut una temporada d'alts i baixos, però seran a Europa de nou l'any vinent i encaren el futur amb optimisme en els propis recursos.

Ha renovat per una temporada més. Significa que es troba bé al club?

Sí. Més d'una vegada he dit que hi estic molt còmode, amb molt suport des del començament. És un privilegi per a mi ser en un club humil però que té una història gran. De debò que em posen les coses molt fàcils.

Amb quina sensació ha posat punt final a la temporada?

Amb la satisfacció de la feina feta. Fa anys que treballo en això, per haver sabut desvincular el treball diari del resultat, tot i que aquest és important. Al final he arribat a la conclusió que sense treball no hi ha res, i he après a relativitzar-ho tot, tant si gua-nyem com si perdem. La meva satisfacció és absoluta, tenint en compte que hem hagut de gestionar i hem sabut superar el primer any sense Ton Baliu.

La seva absència era tan important?

Tornàvem a començar de zero. És veritat que teníem molts jugadors de l'equip de l'any passat, però tots han hagut d'assumir un altre rol i tapar el seu forat. A més, també va arribar un jugador estranger (Emmanuel García) que s'havia d'adaptar.

Com es gestiona trobar-se en les últimes posicions després de les primeres jornades?

No és fàcil, però el que no podíem era perdre l'hàbit de treballar bé. La bona mentalitat no va faltar mai, tot i que llavors el cap de setmana miraves la classificació i els resultats no acabaven d'arribar.

A més, no es van classificar per a la Copa...

Va ser difícil, també, perquè penso que hem de ser ambiciosos i aspirar a ser a tot arreu, i l'Igualada ha de ser a la Copa. També és cert que el Tourmalet [seguit de partits contra els millors equips] ho condiciona molt tot. És un sorteig dirigit que provoca que hi hagi diferents dinàmiques, donades per les possibilitats que tens de guanyar partits al principi i al final. No anar a la Copa, però, ens va servir per centrar-nos i acabar bé l'any amb l'entrada a la CERS.

Com a fet positiu hi ha hagut la consolidació de joves com Roger Bars i Tety Vives. Quina satisfacció li aporta aquest fet?

Aquest és un èxit absolut de tothom. Tinc la meva part, perquè sóc qui els fa jugar, però no em costa de fer-ho quan hi ha talent. De tota manera, jo sempre els dic que han de seguir pedalant i que han de voler menjar-se el món.

Aquests exemples i l'ascens de l'equip B demostra que dar-rere hi ha molts recursos?

Sí. Hi ha hagut altres jugadors que hi han participat, com l'Oriol Prat, que és molt treballador, i el Jordi Méndez, que té una característica que el fa molt atractiu, que marca gols. Pugen forts i han de creure en ells mateixos.

I què els pot oferir l'Igualada per evitar que marxin?

Juguen a casa, amb el plus que això suposa d'entrega. De vegades s'aconsegueixen coses perquè es fan amb el cor, i ser a casa és un extra. I més endavant, si reben ofertes, també és un orgull per al club perquè significarà que fa les coses ben fetes. Econòmicament, no hi podem competir, però han de lluitar perquè puguin rebre aquestes propostes i arribin a ser professionals de l'hoquei, com ho volem tots.

Esmentava abans la classificació per a la CERS. Què significa per al club jugar a Europa?

Que et situes en el mapa. Et veuen a més llocs i saben que hi ets. A més, de vegades els partits europeus també van bé per aclarir el cap a la lliga. Pots tenir una mala ratxa i jugues algun partit internacional contra un equip assequible i et pot servir per canviar la dinàmica. La CERS, a més, és una competició atractiva. Un cop arribes a la final a quatre, és probable que la puguis guanyar, perquè són eliminatòries i partits únics en què pot passar de tot.

Va fitxar fa dos anys per l'Igualada. Es troba en el punt que hauria desitjat llavors?

Volia créixer des del punt de vista personal. Havia entrenat vuit anys el Noia i volia intentar un nou repte. Ara mateix no sé si som al 50%, al 30 o al 20 % del projecte. De fet, sempre signo per una temporada, perquè no m'agrada pensar en projectes llargs, però hem mantingut la columna vertebral de l'equip i ara ens toca créixer.

El fet d'haver mantingut una bona quantitat de jugadors el fa ser optimista per a l'any que ve?

Crec que ho podem ser. A més, torna l'Oriol Vives, que ja havia estat al club, i això ens ajudarà per integrar-lo en un equip que ja està conjuntat i que té els rols definits. Segur que serem valents.

L'OK Lliga té l'actual campió d'Europa, el Reus, però cada cop hi ha més jugadors que en marxen. Quin nivell creu que té?

La lliga està decreixent. Marxen jugadors a fora i això vol dir que allà estan fent coses millor i que aquí ens les hauríem de replantejar. Tenim un rival a batre com el Barça, que per potencial ho hauria de guanyar tot. Darrere, el Reus s'ha reforçat molt bé i aspira a fer-li la guitza, i llavors ve el Liceo, que ja veurem com aguanta. Després ja ve la resta.

L'Igualada pot aspirar a encapçalar el grup perseguidor?

El que hem de fer és treballar bé, i molt. Llavors pots agafar una bona dinàmica de resultats i mirar d'allargar-la tant com sigui possible, però també hem de saber que els nostres joves encara són molt joves i que els veterans no ho són tant. Serem competitius en la mesura que creguem que podem guanyar a qualsevol rival.