Un retorn de seda després de l'infern per a Moi Torrallardona

Torrallardona va anar al ral·li en males condicions físiques per culpa d'una lesió que es va fer al genoll dret just abans del Dakar. Es va trencar els lligaments encreuats, però va acceptar el repte de disputar la cursa sud-americana. La va acabar, tot i patir molt, però el cos se'n va ressentir. Va haver d'estar una setmana a l'hospital, al qual va tornar poc temps després, el març, perquè l'operessin del genoll malmès. Ara, molt recuperat però encara no del tot, afronta una altra competició exigent en la tornada a la competició dels camions Iveco-De Rooy, revisats i millorats per plantar cara a l'imperi de Kamaz.

Gairebé 10.000 quilòmetres

La competició, que arrenca avui, és el Silk Way, el ral·li de la Ruta de la Seda, que uneix la capital russa, Moscou, amb la ciutat xinesa de Xi'an, passant per Kazakhstan. En total, 9.599 quilòmetres d'una competició atractiva i que té una participació destacable.

Torrallardona recorda que el 2010 va disputar la Transorientale, una prova semblant, aleshores amb Pep Vila. Van ser segons. També ha estat a la Silk Way en una ocasió en què finalitzava a Sotxi, abans els Jocs d'hivern. Explica que es tracta d'una competició «molt semblant en el seu desenvolupament al Dakar. Farem una primera part, que intentarem superar el més ràpidament possible, pels boscos russos abans d'entrar a una zona de pistes a Kazakhstan. La darrera, la xinesa, és més desèrtica i serà on es decidirà el guanyador».

El manresà explica que se sent força recuperat de la lesió, malgrat que encara no ho està del tot. Desitja que «no punxem gaires vegades per tal que no hagi de baixar molt del camió, tot i que tenim un nou sistema amb el qual es pot inflar la roda des de la cabina.

L'equip és el mateix que els dar rers anys, amb de Rooy al volant, ell de navegant i el polonès Darek Rodewald de mecànic. L'equip Iveco va amb un altre equip, liderat per l'holandès Tom van Genugten. Davant, una gernació de participants habituals del Dakar, com els Kamaz de Mardeev, Sotnikov, Nikolaev i Shibalov, el Renault de Van den Brink, els Tatra de Loprais i Kolomy o el Maz de Viazovich.

Vehicle millorat

Un dels reptes de l'equip Iveco per a aquesta cita serà la de provar un camió que ha millorat respecte al del Dakar i que s'ha de trobar en millors condicions per plantar cara als rivals. Segons Torrallardona, «tecnològicament pot ser que estigui per sobre dels Kamaz, tot i que ara hem de provar la seva fiabilitat. Hem canviat l'estructura i és més ràpid, però necessitem fer molts quilòmetres per veure si aguanta. Prioritzem això per damunt de quedar en una millor o pitjor posició».

L'Àfrica Race a l'horitzó

Dependrà de les conclusions que l'equip extregui d'aquesta prova es disputaran més curses d'aquí al proper mes de gener, una data marcada en vermell en el calendari, i no pas perquè arribi una nova edició del Dakar. L'equip de de Rooy s'ha posat enguany un altre objectiu, la disputa de l'Àfrica Race, una competició que coincidirà uns dies amb la sud-americana, amb sortida de Mònaco i arribada a Dakar.

El navegant manresà explica les raons del canvi, basades en el fet que «en Gerard no estava d'acord amb la filosofia del Dakar dels darrers anys, amb molts enllaços i poca especial i jornades amb molta pista i poc desert. A més, també li feia gràcia poder tornar a córrer a Àfrica, després de tants anys, i tampoc no volia anar al Dakar amb un vehicle que no sabia si era el cent per cent fiable. Després de les dues competicions que farem ara, segurament ja ho sabrà».

Aquest matí arrenca el ral·li amb una primera etapa de 61 quilòmetres entre Moscou i Txeboksari per agafar ritme. La cursa s'acaba el proper 22 de juliol.