Són les onze del matí i el sol ja pica de valent a fora el carrer. Aproximadament la meitat del centenar de participants en la primera setmana del Campus Rafa Martínez d'Artés fan passar la calor com poden a la piscina, situada al costat del pavelló municipal. A dins d'aquesta instal·lació, l'altre contingent de nois i noies ja duen a terme exercicis a les cistelles que hi ha muntades a les pistes transversals. Partidets, llançaments i altres circuits, supervisats pels monitors que els acompanyen des del final de la setmana anterior. Alguns s'han quedat a dormir i d'altres han passat a casa les últimes hores, els que viuen més a prop, i han pogut explicar a pares, familiars i amics, l'ambient en què viuen cada dia.
Rafa Martínez, ja vestit amb la indumentària del campus, apareix amb una motxilla penjant de l'esquena amb el somriure habitual. Sempre sembla de bon humor. Saluda les persones que fan funcionar el campus cada dia i a les convidades d'avui, que arriben amb medalla i amb crosses. Sílvia Domínguez i Anna Cruz no fa ni dues setmanes que són campiones d'Europa de seleccions, després del triomf en el torneig disputat a la República Txeca. La segona, tot just es recupera d'una lesió que ha arrossegat durant tota la temporada al menisc dret. Elles també organitzaran un campus a Tiana i s'estaran a Artés una horeta perquè els participants a l'estada bagenca les vegin, hi parlin, els facin preguntes i s'hi fotografiïn amb les medalles d'or. Són dues més de les estrelles que aquests dies desfilen per la desena edició del campus de tot un campió de la lliga Endesa.
«Més que un campus»
El protagonista de tota la moguda es mostra «content perquè hem superat l'època de crisi obtenint en tot moment una bona resposta de la comarca i dels clubs, que ens han portat nois». Per a Rafa Martínez, un dels secrets de la continuïtat del campus és disposar d'un nucli dur, d'un «grup de monitors, amb el director [Martín Momotiuk], el Nil Llobet, que són aquí des del primer any i això ens facilita molt les coses a l'hora de muntar-lo i de trobar patrocinadors. Alguns d'aquests fa deu anys que són amb nosaltres».
El jugador santpedorenc explica que ser a la cita artesenca any rere any «em permet veure com evolucionen els nois, com creixen, i això m'omple molt. Durant l'any em segueixen per les xarxes socials, m'envien missatges i em venen a veure quan jugo al Congost. També fa molt de goig veure gent amb les samarretes del campus passejant per Manresa».
L'atracció de les figures
Un dels atractius del campus és la presència de jugadors i entrenadors de primer nivell. Dijous hi va ser Pierre Oriola, company de Rafa, almenys de moment, ja que el seu nom sona amb força com a reforç del Barça. L'endemà hi van ser Domínguez i Cruz, i per a la setmana vinent s'esperen primeres espases com els tècnics Pedro Martínez o Jaume Ponsarnau, el basquetbolista Albert Oliver o el director esportiu del Bàsquet Manresa, Román Montañez. El capità del València Basket, però, explica que «no ens volem basar en el fet que vinguin jugadors coneguts, malgrat que sigui una alegria per als nois tenir tant a prop basquetbolistes de l'ACB. A més, aquest any, per primer cop, hem pogut fer venir jugadores com la Sílvia i l'Anna. És un plaer que hagin vingut perquè hi ha moltes noies que les tenen com a referent. Fins ara no havíem pogut». En aquest sentit, va voler destacar l'esforç que fan, ja que «es troben de vacances i seria normal que vulguessin desconnectar».
En equips de casa
Rafa Martínez va formar-se al Bàsquet Manresa, un equip de la Catalunya Central d'elit com ho va ser el Bàsquet Olesa en fèmines fa pocs anys. Al conjunt del Baix Nord ja destacava una jove Anna Cruz, que després es convertiria en campiona europea de seleccions i de clubs, plata olímpica i campiona de la NBA amb les Minnesota Linx. La badalonina recorda el seu any a l'equip olesà com a «molt bo». Vam fer molt bona temporada. Teníem un equip normalet, però l'entrenador era el Lucas [Mondelo, actual seleccionador espanyol] i ja se sap que tot el que toca ho converteix en or. Tinc molt bon record d'aquella temporada. Va ser una mica de transició després d'haver baixat amb el Burgos i em va ajudar molt»,
Anna Cruz no va poder jugar amb els nois i les noies, que no van parar de demanar-li autògrafs i fer-s'hi fotos, per culpa de la seva lesió de menisc, però sí que es va poder observar un dos contra dos en què un equip el formaven Sílvia Domínguez i Rafa Martínez i l'altre una noia del campus i el nebot del santpedorenc, Arnau. Un duel desequilibrat en què el bon ambient va imperar.
Després d'una hora a Artés, les campiones europees van marxar-ne i va tornar la normalitat. Rafa i Momotiuk van anar cap a la piscina i van seguir els jocs i les lliçons de tot un campió de lliga a les possibles estrelles del demà. El santpedorenc tindrà uns dies més per carregar piles abans d'afrontar una temporada amb nou entrenador, Txus Vidorreta, iparticipació a la seva tercera Eurolliga per seguir escrivint la història.
