«La LEB Or és més forta del que la gent es creu». Podria ser un avís d'algun dels futurs membres de la plantilla o del cos tècnic de l'ICL Manresa per a la propera temporada. Però aquestes paraules van sortir publicades a Regió7 fa més d'una dècada. Concretament, el 18 d'agost del 2006, i les havia pronunciat Josh Asselin, un dels fitxatges estrella de l'aleshores Ricoh Manresa després de baixar. Aquell estiu, el conjunt manresà va seguir un full de ruta molt semblant al que es projecta ara si tenim en compte les paraules del seu nou entrenador, Aleix Duran.

«La LEB té una vida especial, molt pròpia, amb jugadors molt adaptats i que aquí rendeixen bé perquè fa molts anys que hi són», explicava Duran ahir a aquest diari. Alertava de la dificultat de la categoria i analitzava quin tipus de fitxatges s'han de fer: de futur, com Dani Garcia o el navassenc Nil Brià, i de rendiment més immediat. Però sempre pensant en «un llarg recorregut amb nosaltres durant els propers anys», afegia Duran. I aquí apareixen més paral·lelismes amb el 2006.

Relleu generacional obligat

El descens va fer que marxessin dos jugadors clau: Albert Oliver, després de cinc temporades a Manresa, va anar València; i Ferran Laviña, que feia vuit anys que era al club, va fitxar pel Joventut. Dues pèrdues que van fer que dos joves de la casa assumissin galons: el santpedorenc Rafa Martínez, que als 24 anys es va convertir en el capità de l'equip, i el pivot terrassenc Guille Rubio. Dos jugadors que, anys més tard, van acabar protagonitzant els últims grans traspassos de club.

«Aquesta campanya a la LEB podria significar un punt d'inflexió similar al que va tenir Laviña anys enrere, ja que en va sortir com un jugador madur i resolutiu. Si tot va bé, Martínez ha de seguir aquests passos i poder convertir-se així en el gran jugador que el Bàsquet Manresa necessitarà de cara als propers anys», deia aleshores l'entrenador, Óscar Quintana, destituït a la meitat del curs pels mals resultats de l'equip.

Quintana pensava el mateix de Guille Rubio: «Ha de fer un salt que el converteixi en un jugador decisiu. Podrem fer una rotació d'alta qualitat amb ell i els dos americans». I en aquella plantilla de l'any a la LEB també hi era un joveníssim Sergi Llull (19 anys), que no va tenir ni temps de créixer amb l'equip. El base menorquí va marxar traspassat al Reial Madrid a meitat de curs, quan ja era el tercer base, darrere d'Óscar González i de Javi Rodríguez, que va arribar com a revulsiu.

Els casos de Rafa Martínez i Guillem Rubio tenen cert paral·lelisme amb els actuals Guillem Jou i Jordan Sakho. Dos jugadors més joves, això sí, però que ja han tret el cap a l'ACB. De Jou, que està disputant l'Europeu sub-20, Aleix Duran diu que «si manté aquest nivell de treball, serà molt important en el futur». Com també ho ha de ser Lluís Costa, fitxat de la LEB fa un any i mig.

Experiència a la categoria

Aquests joves han d'evolucionar acompanyats per veterans que coneguin la categoria. Va passar fa onze anys, quan el club va mantenir a la plantilla un jugador de 31 anys que havia jugat a la segona categoria amb el Linense, el Guadalajara, el Gijón i el Tenerife: l'aler asturià Diego Sánchez.

A més, un dels primers fitxatges va ser, precisament, l'autor de la frase inicial d'aquest text: Josh Asselin va arribar procedent del Lobos Cantàbria de la LEB i d'un breu pas pel Pau Orthez francès, tot i que també havia jugat a la categoria amb el Rosalía de Castro gallec i amb el Càceres. A més, tot i tenir només 24 anys, acumulava experiència com a professional a Veneçuela, Puerto Rico, la República Dominicana i França.

Asselin, com reclama Aleix Duran dels fitxatges de futur, va tenir un llarg recorregut a Manresa: va jugar fins a sis temporades al Nou Congost en dues etapes diferents, amb un periple per Sevilla, Múrcia, Madrid (Estudiantes) i Ucraïna entre les dues.

Un altre dels jugadors que van aterrar a Manresa aquell estiu, amb un paper a priori determinant, era el base Óscar González, que venia de passar un any gairebé inèdit al Reial Madrid però que tenia un currículum amb 125 partits a la LEB entre el Còrdova, el CAI Saragossa i La Palma.

El tercer jugador amb experiència LEB fitxat aquell estiu va ser el valencià Rubén Burgos, que venia, com González, de no tenir gaire protagonisme a l'ACB. En el seu cas, al Gran Canària. Això sí, a la motxilla hi tenia les vivències al Gijón, Los Barrios i el Burgos, a la LEB. I encara que va arribar per ocupar el rol de quart pivot, va acabar el curs sent el cinquè, superat pel nord-americà Craig Callahan, que va aterrar al Congost com a reforç temporal per les lesions i s'hi va quedar un any i mig amb bon rendiment.

A més, el club va fer efectiu el retorn d'un manresà, Miquel Feliu, que havia estat cedit a L'Hospitalet, que va tornar al Congost per ajudar l'equip a pujar i que després va continuar la seva car-rera a la LEB Or.

Altres apostes d'aquell estiu van ser l'aler Rubén Quintana, cedit pel Bilbao, i l'argentí Facundo Venturini, una promesa fitxada com una inversió de futur un any abans, que havia jugat cedit a Tar-ragona, que va marxar a Osca i no va tenir més recorregut al club.

Una temporada convulsa

Tampoc va tenir una llarga trajectòria a Manresa el nord-americà Richard Scott: va arribar als 35 anys després d'una llarga experiència a l'ACB, sobretot al Caja San Fernando, i va deixar l'equip abans d'acabar el curs, substituït per Nick Vander Laan, un jugador testimonial als play-off.

També va ser testimonial l'hongarès Peter Lorant, de només 21 anys, fitxat a l'octubre per les lesions de Guille Rubio i Rubén Burgos: va jugar 9 partits abans de marxar, però després va fer carrera a Burgos i va debutar a l'ACB amb el Gipuzkoa.

Més importants van ser els fitxatges de Juan Alberto Espil, un altre jugador que va arribar amb el curs començat: i el seu retorn a Manresa, on havia estat entre el 2003 i el 2005, va ser clau. Com ho va ser l'arribada de Javi Rodríguez: el base gallec va comandar l'ascens a l'ACB en aquell tram final de temporada i va continuar dos anys més al Congost abans de marxar a Bilbao en un viatge d'anada i tornada a Manresa.

Per aconseguir aquell ascens també va ser vital el relleu a la banqueta: Óscar Quintana, amb qui l'equip havia baixat, va deixar el lloc al seu ajudant, Jaume Ponsarnau, un home amb una llarga trajectòria a la casa i que va ser l'artífex de l'ascens. Un perfil molt semblant al d'Aleix Duran, ja confirmat com l'entrenador del proper curs i amb una llarga trajectòria al Nou Congost.

Continuïtat a l'ACB

De fet, el nucli de jugadors importants que va fer possible tornar a l'ACB només un any després de baixar va tenir continuïtat al Nou Congost. A Javi Rodríguez, Rafa Martínez, Juan Espil, Diego Sánchez, Guille Rubio, Craig Callahan i Josh Asselin se'ls van afegir quatre fitxatges: el base Berni Hernández, els alers Jordi Grimau i Matt Walsh (substituït després per Toby Bailey), i el pivot Alfons Alzamora. Aquesta plantilla va acabar en onzena posició en el retorn a la màxima categoria: 14 victòries i 20 derrotes. Un bon exemple, salvant les distàncies, de com recuperar la categoria i construir un bloc de futur.