Andrea Carmona: «Sense els meus entrenadors, jo no seria la gimnasta que sóc»

Què suposa per a tu disputar el Festival Olímpic de la Joventut?

És un somni fet realitat, perquè des de petita m'imaginava poder anar a uns Jocs Olímpics. Sí que és veritat que no són ben bé uns Jocs Olímpics absoluts, però és un gran inici per a mi.

A més, tens l'honor de ser la primera gimnasta de l'Egiba que hi participarà?

Sí, és un honor per a mi. Vull deixar aquest club tan amunt com sigui possible i que es vegi la bona formació que tenim a l'Egiba.

Quines expectatives tens de cara a aquesta competició?

Doncs, principalment, competir bé i poder-me classificar entre les 24 millors. També m'agradaria entrar a la final d'algun aparell, i especialment a la de terra, que és la modalitat que més m'agrada.

Fa uns tres anys que vas començar a competir internacionalment, i a guanyar diverses medalles. Com ho valores?

He viscut experiències increïbles. El fet de competir al costat de les millors m'ha fet créixer com a gimnasta, sens dubte. A mesura que vaig guanyant experiència també arriben els resultats. Així que estic molt contenta i espero seguir competint i millorant dia rere dia.

T'has proclamat campiona de Catalunya i ara disputaràs el Festival Olímpic. Una bona temporada, oi?

Sí, com he dit, a mesura que anava fent bé les coses, els resultats han arribat. Tinc molta confiança en mi mateixa i crec que per això estic fent un bon any. He viscut molt bones experiències, he conegut molta gent i està sent una temporada molt especial.

Així doncs, quin és el secret d'Andrea Carmona que permet explicar tots aquests èxits?

No és un secret. Jo diria que ha estat la confiança i el treball que han fet els meus entrenadors amb mi. Sense ells jo no seria la gimnasta que sóc. M'han donat la confiança que em faltava en alguns moments, i m'han fet perdre la por que tenia a l'inici. Els estic molt agraïda per tot.

T'has consolidat a la selecció espanyola júnior des de fa uns anys. Què suposa per a tu formar part d'aquest equip?

També era un somni que tenia des de petita. Quan veia per la televisió les gimnastes amb aquella roba, em moria de ganes de vestir-m'hi jo també. Ara que ja puc fer-ho, de vegades encara ni m'ho crec; és una sensació indescriptible. El fet de representar Espanya és un privilegi.

En aquest sentit, creus que la gimnàstica no està ben reconeguda a Catalunya i Espanya?

Bé, jo crec que això ha millorat, però continua sent un esport poc reconegut tot i el gran nombre de seguidors que té. Encara queda molt perquè aquí sigui un esport ben valorat.

La gimnàstica és un esport molt sacrificat. Com ho fas per combinar-ho amb els estudis?

Aquest és el gran dilema que tenim les gimnastes joves, poder-ho compaginar amb els estudis. A l'estiu sí que entrenem més hores perquè no tenim classe. Però durant el curs hem de fer el que podem. Jo he tingut la sort que al meu institut, el Quercus de Sant Joan, ens ho han facilitat molt sempre, i algunes tardes tenim un professor que ens ajuda a recuperar els continguts perduts.

Quins mètodes d'entrenament segueixes per preparar-te de cara a les competicions?

Quan hi ha competicions com ara fem més sencers, és a dir, totes les modalitats de la gimnàstica artística les entrenem diversos cops. Quan no hi ha competicions, provem elements i coses noves.

Són quasi vuit anys a l'Egiba, què t'ha aportat aquest club?

Bé, m'ho ha donat tot. Al principi jo volia fer rítmica, però em van convènçer i em van ajudar des de petita. La veritat és que m'ha aportat molts valors. El que vull és tirar endavant aquest club i que sigui gran.

Com valores el treball de formació de l'Egiba?

És dels millors de Catalunya. La veritat és que rebem molt bona formació de grans entrenadors i és un club de referència quant als valors que aporta als gimnastes.

Quin és el teu millor record en aquests vuit anys aquí?

No em sabria quedar només amb un. N'hi ha hagut diversos. Potser diria quan vaig debutar amb la selecció espanyola o la meva primera medalla d'or. Fa poc, per exemple, vaig aconseguir la medalla d'or al campionat català. També va ser una de les millors competicions que he fet.

I algun pitjor moment?

Bé, fa uns mesos em vaig enfonsar una mica. Em van començar a fer por moltes coses i em vaig plantejar de deixar-ho. Llavors, els meus entrenadors em van tornar a motivar. Per això dic que sense ells no podria ser aquí.

Pels resultats que estàs obtenint, et situen com una de les gimnastes júnior amb més futur. Què et suposa, això?

És un honor. La veritat és que treballo molt cada dia per arribar tan amunt com sigui possible i ser la millor gimnasta. Tot i així; a poc a poc i bona lletra.

Veus, sincerament, molt llunyana la possibilittat de disputar uns Jocs Olímpics absoluts?

Cada cop menys, però també hem de ser pacients i realistes. És complicat arribar-hi. Tot i així, treballo dia rere dia per fer-ho, i crec que anem pel bon camí.