Les motos envaixen el ric patrimoni miner de Cercs

?Sant Corneli recull amb èxit d'organització el relleu de Cal Rosal i Olvan i ofereix als participants i als assistents un entorn amb un valor afegit

16.07.2017 | 23:42
Pedres, vagonetes i estètica minera, amb les edificacions de l´època de fons, fusionades amb el trial

Un grup de turistes va desembarcar ahir d'un autocar a Sant Corneli de Cercs disposat a visitar les mines. Devia fer temps que aquesta cita era en el programa de viatge, però en arribar-hi no van poder dur a terme l'itinerari de rigor. Les vagonetes i les vies, habitualment solitàries, que hi ha davant del Museu de les Mines de Carbó han vist aquest cap de setmana com el seu entorn canviava i s'omplia de maquinària del segle XXI, no pas del XIX.

Sant Corneli i, per extensió, indrets dels termes municipals de Vallcebre, Fígols i Guardiola de Berguedà, uns quilòmetres al nord de Berga, són els paratges escollits pel MotoClub Baix Berguedà, entitat organitzadora amb lustres d'experiència, per portar-hi els seus campionats. Després de problemes econòmics derivats de l'organització del mundial de l'any passat, el canvi sembla que ha estat positiu, i s'ha pogut dotar la visita dels aficionats i dels pilots d'un valor afegit a l'hora de donar a conèixer el patrimoni.


Zones adaptades

Dissabte i diumenge s'ha pogut veure al costat del pàdoc, el lloc on els diferents equips de totes les categories han aparcat els vehicles i han muntat el quarter general. Les darreres zones del recor-regut, les que donaven per tancada la volta sencera, feien que els pilots de totes les categories s'haguessin d'enfilar als trens que dècades enrere sortien de les mines carregats de carbó. Al costat, unes quantes pedres d'una mida semblant a les que calia picar per extreure el mineral i que van causar estralls en els menys destres.

Ha estat una manera de compaginar patrimoni i modernitat, esport i història. Els centenars de visitants que han fet cap a Cercs aquests dies s'hi han pogut interessar, i podria ser que hi tornessin més endavant per visitar-ho en profunditat.


Desnivell aprofitat

Arribar a Sant Corneli, per al visitant que aquests dies ha volgut assistir a l'estatal de trial, ha tingut la seva complicació, tot i que els voluntaris i la gent de protecció civil han facilitat molt la vida als cotxes que cobrien els 3,5 quilòmetres que separen el poble de l'eix del Llobregat, a partir del desviament que hi ha prop de la central tèrmica. Bones indicacions i bona cura dels carrers de Sant Corneli, que, al costat de les cases antigues, de l'església construïda a principi del segle XX i les edificacions amb reminiscències de colònia de dècades enrere, transporten a moments de la nostra història que molts encara no han oblidat.

Com tampoc s'oblida, sobretot per a aquells que han (hem) viscut en una colònia, el so de la sirena de la fàbrica o de la mina. Presidia la vida de la comunitat i marcava l'hora en què calia anar a treballar. Sembla mentida com un element tan present en la quotidianitat durant tant de temps s'oblida tan ràpidament, però torna a la memòria només de sentir-lo. Ahir i dissabte, la sirena, els populars pitos, va aparèixer de nou, i ens va retrotreure a aquell patrimoni sonor tan familiar.


Traient partit del terreny

Segurament, l'estatal no ha mogut tant públic com el mundial de l'any passat, però els organitzadors sí que han cobert les seves necessitats. Ho han fet amb uns microbusos que anaven recorrent les diverses zones. No han fet falta els grans autocars de la primavera del 2016. Amb aquests ha estat possible anar-se aturant on hi havia espectacle, i, en alguns llocs, n'hi havia de debò.

Així, veure grimpar Toni Bou per una paret gairebé vertical duent a terme un salt al capdamunt de tot, o observar com una pedra era remullada pels pilots per aconseguir l'adherència precisa que no els fes patinar a la zona 2 han estat espectacles que no ha costat de veure a primera línia, un fet que el trial i pocs esports més permeten al públic.

Sant Corneli, única cita de l'estatal d'enguany amb dues proves el mateix cap de setmana, ha buscat el seu lloc i l'ha trobat. Es pot millorar, però és el primer pas. L'escenari és perfecte i, a més, aporta als visitants un plus històric que sempre és d'agrair.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Esports

Alguns dels fitxatges d'aquesta temporada han de trobar encara el seu lloc a l'equip

Alguns dels fitxatges d'aquesta temporada han de trobar encara el seu lloc a l'equip

Natxo Lezkano, entrenador del Breogán, va opinar que l'ICL Manresa millorarà a...

La velocitat marca l'estil de l'ICL, però potser de vegades cal frenar i pensar

La velocitat marca l'estil de l'ICL, però potser de vegades cal frenar i pensar

Ja se sap que el joc del Manresa és ràpid, però potser convindria utilitzar...

Els dos bases de l'equip no han trobat el punt de jerarquia imprescindible

Els dos bases de l'equip no han trobat el punt de jerarquia imprescindible

L'ICL ha tingut dificultats en el lloc de base perquè Lluís Costa ha arrossegat...

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema