Es defineix com a «alegre, treballadora i energètica». Mataronina del 1995 -nascuda el dia de Sant Josep-, Ariadna Pujol Lluch va ser la primera incorporació del Sedis Bàsquet per a la propera temporada. Retorna a casa després de quatre anys als Estats Units. Internacional espanyola en totes les categories inferiors, basquetbolista convençuda des dels nou anys a la seva ciutat natal, fàbrica de bons jugadors, Pujol va decidir l'estiu del 2013 fer les maletes i canviar de continent. A Tampa hi ha crescut com a esportista i persona, i hi ha fet una carrera universitària. Graduada en psicologia a la University of South Florida, la USF, ha aconseguit un rendiment esportiu notable.

Com li arriba la proposta del Sedis i què la fa decidir a jugar a la Seu?

Un cop vaig acabar la lliga universitària americana vaig començar a rebre ofertes. Després de passar quatre anys fora volia quedar-me a Espanya. En rebre l'oferta de la Seu i de la manera que m'ho van presentar tot em va seduir i vaig acabar acceptant.

La seva idea era, en acabar la formació universitària, tornar a Catalunya o Espanya i fer-se un lloc a la LF1?

En un futur no em faria res marxa d'Espanya per jugar, però per començar la meva vida professional volia estar a prop de casa.

Les darreres setmanes ha fet de monitora en un dels torns del campus del club urgellenc. Què li ha semblat l'entitat i la ciutat ara que hi ha fet una primera estada?

Després de la meva primera estada m'enduc molt bones sensacions del club, de la seva gent i de la Seu.

Quins objectius personals i col·lectius es marca per a la propera temporada?

Com a objectiu col·lectiu, fer millor temporada que l'any passat i individualment, adaptar-me el més ràpid possible a la LF1, al joc de l'equip i seguir millorant com a jugadora.

Quin balanç fa de la seva experiència als Estats Units, tant des del punt de vista formatiu i humà com basquetbolístic?

Primer de tot diria que he tingut l'oportunitat d'haver-me tret una carrera en anglès i he millorat molt l'idioma. El balanç és molt positiu perquè he après coses noves com a jugadora. I com a persona he conegut una altra cultura a la qual, algunes vegades, no sempre, m'he hagut d'adaptar.

Cada vegada sembla que hi ha més interès -en noies i en nois- d'acabar la formació acadèmica als Estats Units i combinar-ho amb l'esport. És una bona opció? La recomana?

Jo crec que és bona opció per a les jugadores que tenen 18 anys i tenen clar que volen jugar com a professionals però potser els falta experiència o físic. Als Estats Units totes les jugadores tenen entre 18 i 22 anys, així que totes estan, teòricament, en les mateixes condicions. Però també és molt bona opció perquè et paguen els estudis i pots continuar fent bàsquet i aprenent molt anglès.

El fet que, com a mínim, al Sedis la propera temporada hi hagi tres jugadores que aterrin a la LF1 procedents de la NCAA què pot suposar?

Jo crec que aquest fet pot suposar un plus per a l'equip. El joc de les americanes és diferent, però si entre totes ens ajustem al joc que pretén l'entrenador, amb les qualitats de cada una pot ser molt bo per a l'equip.

Coneix alguna de les dues noves incorporacions americanes que com vostè han estat la dar-rera temporada a la NCAA?

No les coneixia, no he jugat mai contra elles. Però un cop les van fitxar, vaig preguntar a entrenadors de la universitat on jo estava i sí que me'n van saber donar algunes referències.

Es fa molt llarga la temporada estiuenca vist que ja fa temps que va acabar la competició i les classes i encara falten dies per tornar als entrenaments?

Es fa eterna! Des del 17 de març, que vam perdre, no he jugat cap partit oficial. Així que ja tinc ganes de començar a entrenar amb el Cadí i iniciar la temporada.

Està sent dur el retorn a Catalunya o ja en tenia ganes?

Ha sigut dur en el sentit que m'he hagut de tornar a habituar a certes coses. Els últims anys, quan venia, era per poc temps i anava amunt i avall.