Francesc Clotet té 22 anys, és manresà de naixement i actualment és jugador del CF Peralada-Girona B, recentment ascendit a Segona B. Aquests dies, Clotet participa en l'estada del primer equip del Girona a Manchester. Es va formar a les categories inferiors del CE Manresa, on va ser-hi sis temporades. Després va jugar set anys al Jabac Terrassa i dos més al Sabadell B, fins arribar al Peralada, filial del Girona i en el qual viurà el seu segon any.

L'any que ve jugarà a Segona B, què suposa això per a vostè?

És una categoria més exigent. Per a mi és com un somni perquè quan era petit no m'imaginava arribar a ser jugador semiprofessional.

Heu disputat una gran temporada. Com valora el gran any?

Bé, tot i que finalment vam pujar per temes administratius, ja que el Gavà va tenir problemes interns, però això no impedeix que la temporada fos espectacular. Vam estar tot l'any frec a frec amb l'Olot i va ser molt emocionant. Peralada és un poble molt petit i tenir l'equip a Segona B és un privilegi per a jugadors i afició.

Inicialment no anàveu a pujar, us vau quedar a les portes. Quines sensacions vau tenir?

Va ser molt dur per a nosaltres, estàvem destrossats al final de l'últim partit. També l'afició ho va passar molt malament. Tot semblava que s'anava a perdre però vam tenir la sort de pujar.

Com s'ha vist vostè, en l'àmbit personal, aquesta temporada?

En la meva darrera etapa al Sabadell vaig patir una lesió molt greu, un trencament de lligament creuat anterior. Vaig estar vuit mesos fora de competició. Després vaig signar amb el Peralada i aquí vaig debutar al febrer. Clar, al principi em va costar perquè jo era nou. Sí que és veritat que havia entrenat des de principi de temporada però no havia jugat cap partit. Per tant, a l'inici em va costar agafar el ritme.

Tot i això va acabar marcant quatre gols.

Sí, al final de temporada vaig recuperar el meu nivell. Segurament era la fase més important per fer-ho i en aquest sentit estic molt content. Vaig poder contribuir amb algun gol i també amb nombroses assistències.

Ara s'en va a Manchester de pretemporada amb el primer equip, el Girona. Què suposa entrenar amb un equip de Primera Divisió?

És un regal immens. Estic molt content per l'oportunitat. Són entrenaments més exigents però estic molt agraït de poder participar-hi. Esperem gaudir d'algun minut a la pretemporada.

El fet de formar part del filial d'un equip de Primera, li obre més les portes a jugar a la màxima divisió del futbol espanyol?

Bé, tens més possibilitats però el salt és massa gran encara. Seria més fàcil si l'equip estigués a Segona A. De moment, hem de seguir treballant amb la realitat. El futur ja dirà. Jo sempre dic que allò realment difícil no és arribar a dalt, sinó saber mantenir-s'hi.

Vostè creia de petit que podria arribar a Primera Divisió?

És el somni de qualsevol futbolista quan és petit, però sincerament no ho creia pel simple fet que és molt difícil. Ara que hi estic més a prop ho segueixo veient complicat. Jugo des dels cinc anys a futbol i des de llavors he compartit vestidor amb molts bons jugadors. La majoria no han aconseguit arribar a ser professionals. Això és una mostra del que deia abans i també una explicació sobre que és molt complicat arribar al nivell més alt.

Es va formar a les categories inferiors del CE Manresa. Què en recorda d'aquella etapa?

Sí que recordo que vaig començar amb cinc anys i estava molt il·lusionat. A Manresa vaig fer molts amics i en guardo un record molt especial.

El gruix de la seva carrera, però, el va viure a Terrassa.

Sí, necessitava fer un pas endavant i seguir progressant com a jugador. El Jabac em va oferir aquesta possibilitat i no la vaig deixar escapar. Realment allà és on m'he format com a jugador. També pel fet de jugar en categories més exigents, això va fer que progressés més.

Després de la lesió de l'últim any amb el Sabadell, vostè s'envà del club i prova amb l'Olot. Per què no va prosperar la seva incorporació a l'equip olotí?

Sí, quan em recupero de la lesió, el Sabadell té la intenció de cedir-me i jo després busco noves opcions. L'Olot n'era una però no hi vaig arribar a jugar perquè em van trucar del Peralada, i sabia que era el filial del Girona, on sempre he volgut jugar. No m'ho vaig pensar dues vegades.

Finalment, doncs, va aconseguir arribar al Peralada, com valora el procés d'adaptació?

Doncs penso que és molt ràpid tenint en compte que vaig estar lesionat molt temps. He tingut la sort que la majoria de jugadors viuen a Girona, com jo, i llavors tot ha estat més fàcil.

Tinc entès que segueix estudiant. Ja pot compaginar-s'ho bé amb els estudis?

Bé, és molt complicat la veritat. Estudio INEF a la Universitat de Vic, així que per la distància no és problema perquè Girona està a prop. Tot i això, la majoria de classes són presencials i això fa que m'ho hagi de prendre amb més tranquil·litat.

La propera temporada serà la primera en quasi dos anys que pot jugar des del començament. Com es presenta?

Estic molt il·lusionat per aquest fet. El que vol un futbolista és disputar el màxim de partits possible. Les lesions són el nostre principal mal de cap. Serà una temporada exigent, així que si comencem des de l'inici molt millor. Espero no lesionar-me més, ajuda l'equip a consolidar-nos a la categoria i fer un gran any.