«Quan vaig veure entrar la flama olímpica a l'estadi va ser el moment en què he plorat més d'emoció de la meva vida». El responsable de l'empresa ProMotor, el manresà Pep Vila, no només observava com el seu país s'obria al món amb una fascinant cerimònia d'obertura dels Jocs de Barcelona. En aquell moment finalitzava una feina estressant de 43 dies per a ell i el seu grup de treballadors. Durant aquest període van haver de dissenyar al mil·límetre el recorregut de la torxa, des de la seva entrada a Empúries, el 13 de juny, fins a l'encesa del peveter. Dies de tensió, però igualment inoblidables, que recorden cada 25 de juliol.
Vila recorda que van contactar amb ells a través del RACC. «Ja havíem organitzat proves com la Baja Aragón. Ells no es podien encarregar de tota la logística i van parlar de nosaltres al comitè organitzador (COOB)». Al principi «volien fer un recorregut per fora de les ciutats i ho van voler encar-regar a Unipublic, que era qui organitzava la Vuelta a Espanya, però Pasqual Maragall va exigir que tot fos més popular».
La primera reunió va ser el setembre del 1991. Els interlocutors eren Toni Rosich, Jaume López i Emili Sabadell, que establien les directives. «Vam voler començar a Catalunya per arrencar amb força i llavors anar cap als altres llocs d'Espanya. Al final, però, va ser una bogeria. A qualsevol lloc se superaven les previsions i costava d'avançar. Vam haver d'anar fent canvis sobre la marxa. Es pensava en relleus d'un quilòmetre, però al final hi va haver 35.000 persones apuntades a fer els relleus i va caldre que fossin de 500 metres».
La feina consistia a intentar que es complissin els terminis. «Havíem de calcular trams de pujada, de baixada, d'altres de llargs sense població que els fèiem en bici i d'altres en què hi havia baixes i nosaltres fèiem el relleu». Tot va sortir a la perfecció menys l'arribada a Barcelona, el 24 de juliol. «Era una bogeria, segurament buscada. No es podia passar de tanta gent». L'eufòria del moment va ser invencible fins i tot per a ells.
