«És un indesitjable». Era la impressió que tenia el jutge de taula manresà Josep Guitart i que apareixia en l'article que Regió7 va fer sobre ell i els seus companys Joaquim Vidal, també de Manresa, i Pere Moyano. Eren els encarregats de fer les actes, de fer pujar els punts al marcador i, en definitiva, de posar ordre a la taula d'anotadors dels partits dels torneigs de bàsquet dels Jocs de Barcelona, al Palau Olímpic de Badalona. Tots tres van ser espectadors privilegiats del millor equip de bàsquet de la història.

Tots tres van dur a terme aquella feina sense cobrar, però ho van fer de gust perquè «la satisfacció personal és molt gran, encara que només rebrem un diploma conforme hem estat jutges olímpics».

El reportatge del 1992 explicava que «amb el vestit oficial dels jutges, d'un color vermell força cridaner, sovint la jornada és esgotadora. De vegades comença a les nou del matí i acaba cap a mitjanit. S'alternen la feina amb altres companys».

Per arribar als Jocs Olímpics no van haver de fer cap prova especial, van ser els mateixos informes tècnics els que van servir per triar els vint jutges de la província de Barcelona.

Bona organització

Quan feia tres dies que funcionaven els Jocs, Vidal i Guitart afirmaven que la organització era «prou bona i no ens podem queixar», tot i que també admetien que «potser el menjar és una mica americà».

Tots tres taules bagencs tenien experiència europea pels partits internacionals del Barça i del Joventut, però consideraven que la dels Jocs era «una experiència incomparable». En aquell moment de la competició, ja havien intervingut en gairebé tots els partits. Vidal, per exemple, va ser en un Estats Units-Croàcia del torneig masculí, que després es reeditaria en la final del torneig. «Fins ara tothom s'ha comportat força seriosament i ningú no ha vingut a protestar, perquè tampoc no hi havia raó» per fer-ho.

Tot i les seves reticències per Barkley, també lloaven altres membres de l'equip americà, com ara Magic Johnson, «el més simpàtic i qui sembla més persona».

Guitart, Vidal i Moyano van ser tres més del bon nombre d'àrbitres i assistents bagencs presents a la cita olímpica del 1992. Tots ells van donar el seu servei als Jocs d'una manera desinteressada. També n'hi va haver en competicions com ara el tir i l'atletisme, l'esport rei dels Jocs, que no va entrar en funcionament fins a la segona setmana.