Cristian Lobato (Esparreguera, 1989) és un dels referents de la zona nord del Baix Llobregat. Forjat a la FCB Escola, el jugador ha vestit fins a cinc samarretes -CE L'Hospitalet, Barça B, CA Osasuna, Asteras Tripolis grec i Nàstic de Tarragona- i ara s'ha compromès amb l'Sporting Kansas City, l'equip en el qual havia militat el jugador de Puig-reig Oriol Rosell. Ara comparteix vestidor amb l'exblaugrana Ilie Sánchez.

Com s'ha gestat la seva arribada a la Major League Soccer?

Ha estat tot molt ràpid. Quan vaig saber de l'interès de l'Sporting Kansas City no m'ho vaig pensar dues vegades. Dies abans de donar la meva paraula vaig parlar amb Illie Sánchez, amb qui vaig coincidir dos anys en la meva etapa al Barça B, i em va explicar que era un club idoni en una lliga molt competitiva i vaig acceptar l'oferta.

Què espera d'aquesta nova etapa a Kansas City?

Estic molt il·lusionat després de passar una temporada molt complicada al Nàstic de Tarragona. La Major League Soccer és una competició que està creixent molt, i l'Sporting Kansas City és un equip que juga tal com a mi m'agrada. El fet de retrobar-me amb Sánchez també és un valor afegir en aquesta nova etapa. Ja vaig tenir una experiència professional a l'estranger, però els Estats Units són un gran aparador, també, per al futbol.

Arriba d'una temporada molt complexa amb el Nàstic, en què la permanència es va assegurar l'última jornada amb un penal decisiu aturat pel porter Reina. Què va passar perquè un club històric com el Nàstic lluités per no baixar a Segona Divisió B?

Vam començar la temporada molt malament i un cop et trobes en la zona de descens és molt difícil sortir-ne. La confiança al vestidor estava molt tocada, i això va fer més difícil que l'equip tirés endavant. A més, vam tenir tres entrenadors i això també fa més difícil la continuïtat en el treball. Per sort, vam aconseguir la permanència a Segona Divisió A. Però hem de tenir en compte que és una categoria molt complicada, els equips estan molt igualats, et pot guanyar qualsevol, i prova d'això és el que vam viure amb el Nàstic el curs passat.

Després d'un any per oblidar té ganes de reivindicar-se en un aparador com la Major League Soccer?

No m'ho plantejo com una reivindicació. Tinc ganes de gaudir del futbol, d'una competició emergent i amb grans jugadors com aquesta, i poca cosa més. Els EUA són el país de les oportunitats i jo espero gaudir moltíssim d'aquesta nova etapa.

Fa unes setmanes que és a Kansas City. Com està sent l'adaptació?

Molt bona! És una ciutat molt tranquil·la, com un poble gran, i el club té cura tots els detalls per als jugadors. Encara fa pocs dies que hi sóc, però crec que és un bon indret per viure-hi, al bell mig dels Estats Units. Tot és nou, però tinc el suport de l'Ilie Sánchez, que em fa d'abanderat. Però tot és molt recent. Pràcticament, l'únic que conec és la ciutat esportiva del club i el trajecte que fem amb l'Ilie amb cotxe de casa fins al lloc d'entrenament. De fet, encara no he trepitjat l'estadi.

El seu debut amb el Kansas City va ser dissabte, amb uns minuts en el duel a casa davant el Chicago Fire de l'alemany Bastian Schweinsteiger i amb victòria per 3 a 2.

El joc de l'Sporting Kansas City i de la del míster és molt semblant a la del Barça, tenir la pilota, jugar bé amb un futbol atractiu. Per tant, s'adapta molt bé al meu estil de joc perquè vaig créixer amb aquesta filosofia. Jo vaig acabar amb el Nàstic al juny, i em vaig incorporar als entrenaments a Kansas la setmana passada. Aquí la competició és de febrer a novembre, per tant, l'equip està molt rodat i jo vinc d'estar aturat unes setmanes de vacances. Per tant, de moment, vull posar-me a to físicament i tant de bo pugui debutar la propera jornada.

Ha jugat en diferents equips, des del Barça B a l'Osasuna passant per l'Asteras Tripolis grec. On s'ha vist la millor versió de Cristian Lobato?

Quan era al filial del Barça, sens dubte. Van ser dos anys molt intensos, en què vaig estar a un nivell alt de joc, i va ser una etapa inoblidable. A més vaig tenir la sort que Pep Guardiola em va convocar amb el primer equip en una gira pels Estats Units. Ara bé, les meves molèsties amb el genoll van posar fi al somni de seguir a Can Barça. La vida de l'esportista continua i estic content del que he fet fins ara. Em trobo molt bé, i espero que a Kansas es pugui veure el millor de mi.

Darrerament, el FCB debat si s'aposta fermament pels jugadors de La Masia per reforçar el primer equip. N'és partidari?

Si els jugadors són competitius, sí. En un futbol tan global i amb pressupostos altíssims, l'exigència és màxima. A La Masia s'està fent una bona feina, però no cada any hi ha jugadors amb el talent d'Iniesta, Sergio Busquets o Sergi Roberto. Per tant, és complicat. També cal que l'entrenador del primer equip hi cregui. Però el Barça continua sent un equip molt competitiu i que és favorit a guanyar totes les competicions.