Pensin per un moment en una proposta. Un dia es presenta algú i els ofereix formar part d´un nou projecte, al costat d´un nom històric, per iniciar un recorregut des de baix de tot. Caldrà que facin unes quantes passes enrere i que rebaixin el seu nivell, però se´ls presenta la possibilitat, a tres o quatre anys vista, d´un futur més estable i segur en allò que més els agrada, ja sigui des del punt de vista laboral o de pràctica esportiva. Podran recórrer el camí al costat d´un dels seus millors amics, però potser s´avorriran durant uns primers anys que poden ser durs i després dels quals no és segur que l´empresa tingui èxit. Vostès ho acceptarien?

Aquest és el dubte que han tingut aquest estiu dos joves jugadors d´hoquei patins de Sant Vicenç de Castellet, Marc Garcia, de 23 anys, i Bernat Tobias, de 24. I tots dos han dit que sí sense pensar-s´ho gaire. Formen part del nou equip de l´Espanyol d´hoquei patins. Dit així, vesteix molt i queda molt bé. La realitat actual, però, dista de ser glamurosa. La formació no és, encara, dins del paraigua de l´entitat presidida per Chen Yansheng, sinó que és un projecte que, sota el nom de «seccions esportives», ha endegat un grup de socis i accionistes del club. A més, caldrà que iniciïn l´itinerari des de la categoria més baixa, la Segona Catalana, i vagin ascendint graons fins arribar a l´OK Lliga, la màxima divisió.

Retrobada amb amics

Per a Garcia, un dels principals motius que els han portat a acceptar ha estat «que podríem tornar a jugar a plegats amb Tobias, com quan ho féiem al Castellet». Des que van coincidir al club de casa, ell va estar un any sense jugar a Londres, va tornar a l´equip del poble, a Primera Catalana, i n´ha passat tres al Cerdanyola, a Nacional catalana; Tobias, per la seva banda, va anar al Barça, dues temporades al Vic, dues més al Sant Cugat i dues, també, a nacional espanyola, en el seu cas, al Sant Feliu. Explica que «un dia em va trucar Bernat Bosch [seleccionador andorrà] i em va dir que buscava gent de vora Barcelona. Em va explicar el projecte de l´Espanyol, que amb ells hi hauria més ressò, patrocinadors i socis». I va acceptar. Pel que fa a Garcia, va fer una prova i també va ser reclutat.

Feriche, algú a qui no dir que no

És ell qui explica que «el projecte il·lusiona. Vam anar a la presentació i semblava que fóssim futbolistes. Ara és fer un pas enrere, però quan veus com ho plantegen tot, et convencen. No estem sota la protecció de l´Espanyol, encara, però la idea és fer-ho bé i poder-ho estar en el futur», juntament amb la secció de voleibol femení, també de nova creació.

Un dels atractius del projecte és la presència de l´exseleccionador estatal, Carles Feriche. Tobias explica que «és una figura de l´hoquei respectada per tothom i que ho ha guanyat tot. Si el veus en l´estructura, et dóna seguretat, no vas a un lloc en què no coneixes qui és la gent». Per a ell, és bo que clubs com l´Espanyol «entrin a l´hoquei. També s´està parlant del Deportivo amb el cas del Liceo, a l´OK Lliga. La gent pensarà que a la llarga hi pot haver un Barça-Espanyol i hi haurà més ressò, la qual cosa també afavorirà els altres clubs, ja que es parlarà més de la competició».

Aquest fet significarà que potser cal sacrificar dos o tres anys de carrera, malgrat que també hi ha la possibilitat, segons Garcia, «de comprar una plaça en els propers anys i avançar» etapes. Si es compleixen els terminis, «arribaríem a l´OK Lliga als 27 o 28 anys, que és la millor edat per a un jugador, i ja hi seríem a dins, no hi hauríem de fitxar quan guanyessin i fossin a dalt, que seria més difícil».

De moment, tot i que admeten que potser s´avorriran el primer any, en què el nivell serà més baix, aprofitaran per compartir vestidor amb mites com Eloi Gaspar, que ja estava retirat, i plantaran llavors per al futur. Tots dos són conscients que es tracta d´una inversió, i ells hi volen ser quan doni els primers fruits.