Uns Jocs Olímpics no només són competició. Al seu voltant hi ha tot un engranatge que fa possible el que sí que al final es veu a les pistes, pavellons, piscines, etc. En tot l'embolcall dels Jocs de Barcelona 92, Manresa hi va tenir un paper prou destacat. A la cerimònia d'inauguració l'enginyer manresà Simeó Ubach va col·laborar amb la Fura dels Baus, però altra gent de la capital del Bages va tenir una participació, encara que no tan directa, en la bona imatge de les Olimpíades.

L'empresa manresana Freixanet Saunasport SA va ser l'encar-regada d'instal·lar més de 25 saunes en diferents complexos esportius, com les piscines Sant Jordi, el Frontó de Colom, el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, el Palau d'Esports de Barcelona, el Palau Blaugrana, el pavelló de l'Espanya Industrial i la vila olímpica de Banyoles.

Jaume Freixanet, responsable de l'empresa, comentava fa 25 anys que «un dels indrets on hem treballat més ha estat a les piscines Sant Jordi, on hem muntat saunes, banys de vapor, solàriums i banyeres d'hidromassatge». Freixanet afirmava també que «la sauna és un bon complement per a la relaxació de l'esportista i va molt bé abans del massatge, un cop s'ha competit».

Maribel Zaragoza, perruquera

La manresana Maribel Zaragoza va ser una perruquera escollida per fer la seva feina a les cerimònies d'inauguració i clausura dels Jocs de Barcelona. Zaragoza deia -l'agost del 92-: «Un perruquer barceloní que coneixia, Marcel Monlleó, em va trucar i em va exposar el que hi havia. Em va fer molta il·lusió i no m'ho vaig rumiar gens». La tasca de l'equip de perruquers i maquilladors es va desenvolupar sobre totes les persones que intervenien en la cerimònia inaugural i en la cloenda, i fins i tot en el darrer portador de la torxa, Juan Antonio San Epifanio, i «en Carreras, Plácido Domingo, els directors de l'orquetra... Hi havia molta gent i molta feina per fer. A mi em va tocar un grup de models amb Judit Mascó i Inés Sastre. Ha estat experiència molt bonica, i al final tots estàvem molt contents tot i les corredisses pels passadisos. Les instal·lacions estaven molt ben muntades i habilitades. Miralls, llums..., el lloc on érem i els personatges que hi assistien ho requerien».

Pals amb segell manresà

La desfilada dels esportistes dels diferents països a la jornada inaugural va tenir altres protagonistes manresans. I és que una part dels pals de les banderes que portaven cadascuna de les delegacions va ser feta a la capital del Bages, com també el giny on és col·locava el nom de cada combinat.

L'empresa Fundició Teorca, que estava establerta al polígon dels Dolors, va elaborar les peces d'alumini que anaven situades al capdamunt del pal de la banqueta i dels indicadors de cada país.

Martí Orriols, màxim responsable, comentava que «ens ho van demanar des de Sant Vicenç de Castellet, de Metal·listeries Castellet, una casa de modelatge que ha fet altres coses de disseny per al COOB. Han estat unes 500 peces. El seu buidatge ha estat una feina molt complicada. En tot cas, aquesta feina ha estat feta més per satisfacció que no pas pel negoci que s'hi pugui fer»

Cintes per a les medalles

Perramon i Badia va ser l'empresa manresana encarregada de fabricar les cintes per poder penjar, als esportistes, les corresponents medalles al podi de vencedors. Ignasi Perramon explicava que l'important no era la quantitat de metres fabricats, sinó «el simbolisme que representa. És d'agrair que es compti amb els de casa, perquè normalment aquestes tipus d'organitzacions solen recórrer a articles fets a fora. De bon principi ens vam oferir al COOB. Ells ho van tenir present i al final ens van atorgar la fabricació d'aquest article». Segons Perramon, «la comanda del COOB era «relativament petita, uns 15.000 metres, però el que és important és el reconeixement a la cinteria, i en concret a la nostra empresa». Les cinta recollia els colors vermell, blau, verd, negre i groc, que simbolitzaven els cinc continents.

Uns Jocs assegurats

La corredoria d'Assegurances Cogrup SA, amb delegació a Manresa per mitjà d'Assegurances Vila, va assesorar el COOB en tot allò que feia referència als riscos i assegurances dels Jocs Olímpics de Barcelona. La feina concreta era la de supervisar i revisar les diferents assegurances que va haver de contractar el COOB. Les necessitats asseguradores dels Jocs de Barcelona cobrien la infraestructura olímpica, el finançament de riscos i assegurances i el pla de sinistres per a totes les seus.