L'Egiba, de Manresa, viu un dels moments més dolços de la seva història. De fet, és un club referent en l'àmbit estatal amb 650 esportistes que el situen com l'entitat amb més practicants del panorama nacional. A més, també és el club amb més gimnastes a les seleccions nacionals, tant en artística femenina i masculina com en trampolí. «El que ens ha permès assolir aquest nivell són les instal·lacions i el gran suport que hem rebut de l'Ajuntament de Manresa», resumia Xavi Casimiro, que, juntament amb Míriam Font i Lluís Màrquez, són els fundadors de l'escola i els principals responsables.
L'actualitat de l'Egiba no es pot entendre sense fer una mirada al passat. El club va començar el 1999, quan va iniciar-se amb 34 esportistes a Sant Fruitós de Bages. Des de llavors, l'entitat no ha deixat de créixer malgrat les dificultats per fer-ho. I és que els manresans no van gaudir de les instal·lacions adients fins al seu trasllat al complex l'any 2013, després de quatre anys a la Pista Castell. «En el moment que vam arribar al Complex vam començar a créixer en quantitat i qualitat, i vam redefinir el nostre projecte», expliquen els fundadors del club.Un projecte fet a mida
L'entitat manresana ha començat a col·laborar aquesta temporada amb l'institut Quercus de Sant Joan. La funció d'aquest com a Centre d'Atenció Preferent a l'Esport ha estat fonamental per consolidar el projecte de l'Egiba. D'aquesta manera, els gimnastes d'alt rendiment de l'entitat poden compaginar els entrenaments amb els seus estudis. «L'IES Quercus ens ha ajudat molt en l'àmbit esportiu. La seva col·laboració ens permet que els nostres esportistes no es descuidin dels estudis i ho puguin compaginar amb els entrenaments. Els estem molt agraïts», explica Casimiro.
En l'actualitat, l'Egiba és un club que prioritza la formació davant la competició. El fet que ho demostra és que els gimnastes d'alt rendiment s'entrenen amb els esportistes en formació per poder adquirir coneixements de les dues parts. «Treballem per grups de 15. Per cada grup hi ha dos entrenadors. No col·lapsem l'espai i intentem que els atletes en formació s'impliquin en els entrenaments amb els més avançats», explica Font. Un model d'entrenament que agrada als esportistes, i prova d'això és la llista d'espera que té l'entitat cada temporada. «Mai no hem volgut canviar aquest model, nosaltres ho coordinem tot. Ens ha donat molt bons resultats. Els gimnastes i els pares estan contents pel monitoratge i perquè assolim un nivell esportiu important», assegura Márquez.
El club treballa amb un full de ruta dividit en dues línies. «D'una banda, tenim un objectiu competitiu. No ens enganyem, la nostra prioritat és arribar a uns Jocs Olímpics, que els nostres gimnastes puguin assolir aquesta fita», explica Casimiro. D'altra banda, l'entitat vol «consolidar-se a través de la formació esportiva», afegeix Font. L'Egiba ha demostrat al llarg dels anys que la gimnàstica artística no és un esport minoritari. «Si bés és cert que a Espanya la tradició d'aquest esport és menor que en altres països. Però està canviant i s'està creant afició», diu Casimiro.
Primer formar, després competir
En els seus divuit anys de vida, el club ha anat acompanyat d'una filosofia molt marcada. L'Egiba es defineix com una escola de formació en gimnàstica artística, tant masculina com femenina. En aquest sentit, la competició no és el més important, i per aquest motiu els gimnastes que només s'entrenen són la prioritat. «Entenem que és un esport de formació. Nosaltres hem volgut canviar una mica la filosofia, de ser més propers amb els gimnastes i fer entendre que el més important és que facin esport i s'ho passin bé», explica Míriam Font.
«Tothom té la idea que la gimnàstica és un esport individual, molt personal, en el qual no reps tants valors com en un esport en equip. Però aquí a l'Egiba treballem molt en equip, intentem sempre estar junts i fer-ho tot en grup. El que compta és el treball diari, cada grup és un equip», assegura Casimiro. Un bon exemple és la iniciativa dels Special Olympics, un grup de joves amb discapacitat que s'entrenen sovint, bar-rejats amb la resta de gimnastes. «Nosaltres integrem els dos grups perquè creiem que es treballen uns valors molt importants. Això ens està donant molt i és una iniciativa que ha tingut una gran acceptació».
