Manel Estiarte i la selecció espanyola de waterpolo recordaran la data d'avui amb la sensació d'haver-se quedat amb la mel als llavis. Fa 25 anys, el combinat nacional perdia la final dels Jocs Olímpics davant Itàlia, 8-9. Un partit memorable que perdurarà en la memòria de tots per ser un matx vibrant, disputat com pocs i llarguíssim fins a l'extenuació. Al final d'aquest, el manresà no podia amagar la decepció i la frustració de qui aspira al màxim.

Espanya no va començar bé. Molt imprecisa en atac i mostrant els nervis inevitables de quan te la jugues en una gran final, la més esperada de totes. No va ser fins al segon període quan la selecció va anotar el seu primer gol. L'autor havia de ser ell, Manel Estiarte, qui esperonava l'equip amb la motivació que se li pressuposa a un gran capità. El públic també va reaccionar i va abraçar amb els seus crits als de Matutinovic. No ho va tenir fàcil, però els tifosi eren molts i es feien sentir més.

Tot i això, les idees no eren clares. L'equip no trobava la manera d'efectuar el joc esplèndid i contundent que havia mostrat al llarg de la competició i els italians ho van aprofitar per escapar-se al marcador. 'Chava' Gómez ho va salvar amb el 2-4 poc abans d'acabar la segona part.

Estiarte, capcot, instants després de la final de waterpolo dels Jocs de Barcelona 92. FOTO: Arxiu

En el tercer període, els espanyols van guanyar el parcial i mostraven símptomes de millora. El darrer període s'encetava amb un 5-6 per als transalpins, els quals ensenyaven les dents en defensa, especialment contra Estiarte. Quan faltaven 34 segons, Miki Oca va empatar a 7 gols i deixava un reguitzell de tres pròrrogues. Un gol de Gabdolfi a la quarta pròrroga va rematar els espanyols, ja sense res a fer quan faltaven 32 segons per al final.El manresà, màxim golejador

Com ja va passar a Moscou 80, Los Angeles 84 i Seül 88, Manel Estiarte es va proclamar màxim golejador dels Jocs. Amb 22 dianes, va confirmar el seu talent ofensiu. Un guardó, però, que el manresà hauria canviat, de ben segur, per la medalla d'or.

Tot i això, quatre anys més tard va aconseguir l'or als Jocs d'Atlanta 96. Després d'obtenir el tresor que més va perseguir i anhelar, l'any 2000 va anunciar la seva retirada després dels Jocs de Sidney.

El manresà, plorós dalt del podi al recollir la medalla de plata. FOTO: Arxiu