Quim González és un noi de 13 anys amb una història molt particular. És de Puigcerdà i la seva gran passió és el voleibol. De fet, ja ha participat amb la selecció catalana al campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques infantil i cadet, celebrat a Valladolid del 19 al 22 d'abril passat. Durant aquest campionat, González va rebre elogis de molts entrenadors, que van fixar-se en ell per les qualitats que té i que va demostrar. Qualsevol podria pensar que es tracta d'una situació normal d'un noi amb talent per aquest esport, si no fos pel fet que, de moment, no té equip on desenvolupar les seves qualitats. Fins ara ha hagut d'entrenar-se amb noies perquè no hi ha equips masculins a la comarca, però ara voldria fer un pas endavant.

La seva història va començar fa quatre anys, moment des del qual va entrar al Club Volei Puigcerdà per formar part d'un equip de nenes. Des de llavors, i fins al 19 d'abril del 2017, no havia disputat encara un partit oficial ni havia estat federat en aquest esport. La força de voluntat, la constància, la superació i l'esforç li van donar l'oportunitat de debutar com a jugador de voleibol sent titular de la selecció catalana al campionat estatal. D'aquesta manera, el Quim González va passar de no tenir equip a jugar davant 400 persones.

Va ser escollit d'un grup d'entre 45 jugadors per disputar el campionat. El ceretà recorda els primers dies a les proves de selecció. «En el primer entrenament estava mort de por perquè vaig pensar que un nen que mai havia entrenat amb nens no podria formar part de la selecció. Però al final era divertit. Cada dijous arribava a casa i mirava les llistes a la web de la Federació Catalana. Quan veia el meu nom, esclatava l'alegria a casa», deia el González.

No és fàcil per a un noi de 13 anys haver d'esperar tornejos i partits amistosos per jugar en comptes de poder-ho fer cada cap de setmana. El principal problema radica en el fet que a Puigcerdà no hi ha un equip masculí de voleibol. Per edat, González tampoc no pot seguir formant part d'un grup mixta. D'aquesta manera, ha de buscar un de masculí per poder jugar. I doncs, on està el problema? En la distància. «Ho hem de perfilar tot molt bé. Vivim a Puigcerdà, és una llàstima no tenir volei masculí aquí i que el Quim no pugui estar federat. Si volem això, sabem que ens hem de moure» explica el seu pare, Francesc González.

Malgrat les adversitats, el ceretà és una persona molt optimista. Ho demostren les seves paraules després de disputar el campionat de Valladolid amb la selecció. «He après moltíssim, tant a perdre, a guanyar, a controlar les emocions i a divertir-me». Aquesta situació no l'ha enfonsat en cap moment i té molt clar que el seu objectiu és seguir treballant per «arribar lluny en aquest esport. Si he pogut entrar a la selecció catalana, per què no a l'espanyola o a un club gran?», afirmava amb gran ambició.

Lògicament, en tot aquest camí Quim González no està sol. Té el suport incondicional del seu pare, qui l'ha acompanyat en tots i cadascun dels moments, tant en els bons com en els dolents. «A casa meva m'han donat molt suport des de sempre i m'han ajudat i motivat moltíssim, sobretot el meu pare», destacava González. I és que el Francesc s'ha implicat des de sempre en procurar que el seu fill fos feliç en el que més li agrada. «És la seva passió, li encanta aquest esport i nosaltres farem tot el possible perquè pugui fer allò que més li agrada», explica el pare. El suport de la seva entrenadora, Mati Heras, ha estat molt important per a González. «La Mati s'està dedicant al màxim perquè el Quim pugui trobar un equip. Està parlant amb molts entrenadors i s'està movent per tal que el meu fill jugui a un equip federat la pròxima temporada», diu Francesc González.

La situació actual és que el Quim ha d'esperar que estigui tot organitzat. «Els equips encara estan per fer-se, fins al setembre no tindrem novetats», explica el Francesc. El ceretà ha rebut moltes ofertes per poder jugar a diferents clubs. «D'opcions en tenim, però clar, hem de valorar-les bé perquè el desplaçament és un problema», afirma el pare. El futur, per ara, és incert per a González. Però una cosa sí que té clara i és que seguirà treballant molt fort per viure experiències com el campionat de Valladolid, on la seva actitud i el seu talent no va passar desapercebut.