Ernesto Valverde ho alertava a la prèvia: el clàssic de pretemporada a Miami no servia com a referent. I no es va equivocar. El partit d'anit al Camp Nou no va tenir res a veure amb l'amistós que van disputar tots dos equips als Estats Units. Ni pel resultat (allà victòria blaugrana 2-3) ni per les sensacions. El Madrid va escombrar anit el Barça i va posar en relleu totes les mancances de l'equip de Valverde. Individuals, amb un forat negre com el lateral dret amb Aleix Vidal, i també col·lectives. El joc pla de l'equip va ser molt semblant que en molts moments de la temporada. Cap innovació i, sobretot, escassa capacitat de reacció des de la banqueta, on hi ha, de moment, les mateixes peces que al final de curs.
La victòria del Madrid deixava clar que l'equip de Zidane és molt superior col·lectivament al Barça. Va tornar a fer-se palès que Isco, oblidat en molts moments pel tècnic francès el curs passat, ja ha assumit els galons del mig del camp blanc. Un futbolista que aniria com anell al dit a un Barça que reforçarà la medul·lar amb Paulinho, un fitxatge sospitós procedent de la Xina, i potser amb Coutinho, que respon més al perfil de fals extrem que al d'un interior.
Per acabar d'arrodonir la nit negra a Barcelona, el Madrid va arrodonir la victòria quan ja jugava amb un home menys per l'expulsió de Cristiano Ronaldo, tan fulgurant a marcar el seu gol al contraatac com a veure dues targetes: la primera, en la celebració, per treure's la samarreta, i la segona, segons l'àrbitre per simular un penal. I així, amb inferioritat, va arribar el tercer gol visitant, obra de Marco Asensio, un jove futbolista descartat pel Barça quan el Mallorca va demanar 4 milions d'euros per ell. Mentretant, però, el brasiler Paulinho, de 29 anys, espera torn per aterrar al Camp Nou a canvi de 40 quilos.
Així va acabar una nit per a l'oblidat al Camp Nou però que ha de servir als rectors barcelonistes per prendre nota. Des de la directiva i els encarregats de fitxatges, que han de reforçar la plantilla i treure'n els elements innecessaris, fins a l'entrenador, que ha de trobar la tecla per fer rutllar un equip que ha perdut futbol.Mateix equip titular
Començava la nit amb Valverde posant sobre la gespa el mateix equip que al Gamper, amb Aleix Vidal com a lateral dret i Deulofeu com a recanvi de Neymar. I els dos no van acabar de demostrar que s'hagin guanyat el lloc. L'extrem va estar poc precís, mentre que el lateral va tenir una actuació desesperant en defensa.
Defenestrat per Luis Enrique, Aleix Vidal s'ha erigit com el lateral titular de Valverde aquest estiu. Un fet que fa sospitar del portuguès Semedo, per qui s'han pagat 30 milions d'euros. I de moment, aquell posició es mostra com la més feble de l'equip. Per la banda dreta va arribar tot el perill del Madrid, amb Marcelo i Isco combinant i guanyant l'esquena una i altra vegada d'un Aleix superat.
Els blancs alertaven de manera continua del perill que podien crear per l'esquerra del seu equip, però no van poder materialitzar cap ocasió. Tampoc el Barça, que ho intentava en combinació pel centre. Però Luis Suárez estava poc precís i Messi es trobava envoltat sempre de rivals i amb Kovacic fent-li un marcatge individual que l'ofegava.
Al final, la millor ocasió del primer temps va ser visitant, amb una rematada de Bale després d'una bona jugada d'Isco. Ter Stegen enviava a córner el xut del gal·lès en un avís del que arribar al segon temps: el bany de joc del Madrid que acabaria amb una dolorosa golejada.
Mala sort a la represa
L'inici de la segona meitat va demostrar aquell teoria que, quan millor ho fas, més sort tens. Així va ser com va arribar el 0-1 del Madrid, marcat Piqué en pròpia porta. Un gol que era més conseqüència de les intencions blanques que fruit de la mala sort. I amb el marcador en contra van arribar les presses i la precipitació d'un Barça que, fins aleshores, tampoc havia trobat massa futbol.
Jordi Alba va salvar sobre la línia de gol el 0-2. Semblava inevitable que arribessin més dianes del Madrid, com ho semblava que Aleix Vidal quedés retratat cada vegada que un rival pujava per la seva banda. I a punt va estar Cristiano Ronaldo de marcar poc després d'entrar al camp, en intentar rematar de xilena. No va tocar la pilota i es va guanyar les burles del públic. Però va acabar marcant. Abans, però, ho va fer el Barça.
Ter Stegen salvava una rematada de Marcelo, Busquets enviava una pilota als núvols i en plena bogeria, l'àrbitre regalava un penal al Barça en empassar-se una piscina de Luis Suárez. Messi era l'encarregat de transformar-lo i tornava l'esperança al Camp Nou. Era un miratge. El Barça hi posava tot el cor però no tenia prou qualitat per superar el mur defensiu del Madrid, i a la contra patia.
Així, en ràpides llambregades, va ser com van arribar els dos gols del Madrid per sentenciar el partit i potser l'eliminatòria. Dos gols que deixen sense excuses el Barça i que, segurament, provocaran l'arribada ràpida i cara de futbolistes per tapar les vergonyes. Però aquestes vergonyes del Barça no es tapen amb un parell o tres de noms i molts milions. L'equip, i sobretot el club, ha perdut el nord, l'essència i l'estil. Cal recuperar la identitat abans no sigui massa tard. No cal que sigui dimecres, seria demanar massa. La temporada és llarga. Però s'han de començar a prendre bones decisions perquè el Madrid, com va demostrar, van un pas al davant.
