Acabada l'etapa al Segle XXI, Laia Solé va haver de buscar lloc on seguir jugant i estudiant. I després de valorar propostes totes dues van triar Estats Units. «El que em va fer decantar la balança per complet van ser els estudis. La facilitat que Estats Units et dóna per compaginar-los amb el bàsquet de bon nivell no la trobes a Espanya. Tenia clar que no volia estudiar a distància i que volia seguir jugant a bàsquet. Per tant, anar als Estats Units era una molt bona opció», explica la petita de les germanes, que fa Psicologia. La gran, la Judith, ja es va graduar el desembre passat en Comunicacions integrades de màrqueting. Ara en farà el màster. «En faig un balanç molt bo -explica la Judith-. Els Estats Units és un país on em sento molt a gust. El fet de poder compaginar els estudis i el basquet és molt important per a mi, perquè al cap i a la fi després de ser jugadores de bàsquet som persones que, com tothom, haurem de trobar una feina» en el futur».

S'avenen tant, o segueixen camins tan paral·lels, que tant l'una com l'altra van començar en una universitat i van decidir canviar-la, tot i que això els penalitzés a l'hora de jugar a bàsquet. «Estic molt contenta del canvi d'universitat. Tot i que Robert Morris -la primera universitat- m'encantava, no m'agradava el programa de bàsquet que tenien. Allà vaig fer uns vincles que encara conservo. A causa de les bones amistats no volia marxar gaire lluny, ja que no volia tornar a haver-me d'acomiadar de la 'família americana' que havia creat allà. És per això que vaig decidir anar a Duquesne, una universitat al centre de Pittsburgh, que és a 30 minuts de Robert Mor-ris», explica la Judith. Ara hi coincidirà amb la Laia. Ella arriba a Pittsburgh després de viure el primer any americà a Maine. «Ha estat una experiència molt diferent a la que havia viscut fins ara a Esplugues. Tant a nivell acadèmic com esportiu ha anat bé, però el programa de bàsquet i la manera de treballar no em va convèncer del tot». I d'aquí que la petita de les Solé decidís «fer un canvi d'ambient i afrontar nous reptes». Duquesne l'ha becat.

El mal tràngol físic

Tot i fer excel·lents registres esportius -una a Robert Morris, l'altra a Maine- les normes són les normes i han de passar una temporada en blanc si demanes canvi de centre. El mal tràngol de la Judith es va allargar. Sabia que no podria jugar el curs 2015-2016 però sí s'entrenava amb l'equip a bon ritme. Però una fasciïtis plantar i una commoció cerebral que van posar en risc la seva carrera la van deixar fora de combat del tot fins al gener passat. «Després de cinc mesos totalment parada, tornar a mitja temporada va ser molt dur per poder arribar al mateix nivell físic en què es trobava el grup. Però aquest any estic molt il·lusionada de poder començar amb l'equip des d'un principi i poder tornar a jugar», explica la germana gran, que al final va arribar a disputar, encara, 71 minuts de joc repartits en tretze partits el darrer tram de la campanya passada.